Unes altres campanades són possibles

Existeixen aplicacions per controlar el son, per ballar, per fer esport, per posar-se a dieta, per viatjar, per estalviar, per cantar, per trobar parella, metalls, carrers o restaurants pròxims de menjar vietnamita. Al segle XXI podem comprar bitllets d’avió, entrades de teatre o demanar que ens portin un vibrador en menys d’una hora a la porta de casa nostra. I tot amb el nostre telèfon mòbil. Aplicacions com Glovo o  Amazon ens porten on sigui el que vulguem, i si no ens serveix o no funciona ho podem tornar sense barallar-nos amb ningú. Molt em temo que les botigues físiques desapareixeran, fins i tot El Corte Inglés tard o d’hora deixarà d’existir. Només es necessitaran persones o robots que ens portin les coses d’un lloc a l’altre. Sortir de casa per anar a una botiga a comprar alguna cosa cada vegada fa més mandra.

    Tenim el món als nostres peus, però seguim celebrant el Nadal i Any Nou de la mateixa manera des de fa un trilió de segles. O almenys a mi m’ho sembla. Per començar, seguim enviant cartes físiques als Reis Mags. És més fàcil fer creure a un nen que tres mags que venen d’Orient faran la volta al món en una nit repartint regals, que fer-li creure que la carta física arribarà a alguna banda. Melcior, Gaspar i Baltasar han de reinventar-se i començar a rebre mails o whatsaps. Posats a inventar, tampoc estaria malament que un dels tres fos una dona.

    Però sembla que al Nadal no li agrada evolucionar. Cada vegada que es fa un pessebre alternatiu o alguna cosa tirant a modern, la gent es posa les mans al cap i munta en còlera. A Barcelona, el govern d’Ada Colau ens va posar un pessebre preciós format per nou esferes farcides inspirades en fragments d’un poema de J.V. Foix, però la majoria de la gent no ho va entendre. És curiós que la majoria de les crítiques van venir de persones que no van mai a missa, que no creuen en Déu i que el més místic que fan en la seva vida quotidiana és col·locar un Buda de cartró pedra al costat del vàter juntament amb una barreta d’encens.

Però el tema més caspós, antic i cutre arriba en el màgic moment de donar la benvinguda al nou any. Aquest any, una servidora ha tingut la sort de sopar en una casa envoltada d’estrangers que no entenien per què havíem d’encendre la tele a les 23.55. No sabia què dir-los, fa 42 anys que faig el mateix i a tots els canals es fa exactament el mateix programa. Una parella de presentadors vestits de casament que es passen 15 minuts dient xorrades i omplint el temps per donar pas a un rellotge que sonarà 12 vegades. No dic d’acabar amb la tradició del raïm, però potser hauríem de trobar la forma de fer-ho sense necessitat d’encendre la tele. Un any ho vaig fer mirant la Torre Agbar des de l’àtic d’un amic. Ens vam menjar el raïm mentre la llum de la torre anava canviant i va ser meravellós. Però, és clar, no tots tenim una terrassa amb vistes a l’sky line barceloní. Em va semblar una bona idea per fer una cosa diferent i més moderna, però vist el que s’ha vist allò no va funcionar. Tantes aplicacions, tantes xarxes socials, i seguim posant la tele perquè ens cantin el so de 12 falses campanades que allarguen perquè la gent no s’ennuegui.

    Després, a Twitter, com que el tema no dona per a molt, només es parla del vestit de les presentadores i de si aquesta portava o no calces. ¿De debò? Em sembla tan penós... Després algunes dones critiquen la Pedroche per estar… ¿guapa? Ja n’hi ha prou de confondre les coses. Jo mateixa em poso esplèndida la nit de cap d’any, i si tingués el cos de la Pedroche encara em posaria més sexi. La noia surt en banyador perquè vol, Eloísa González dona les campanades sense calces (encara que digui que sí) perquè li dóna la gana, i els tios bons amb esmòquing estan molt bons. Jo personalment no necessito que Carlos Sobera surti en banyador a donar el raïm, em sembla un tipus atractiu vestit amb americana. Ja em serveix.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Hi ha coses que són indiscutibles i obren debats estúpids. La moda és la moda. Una dona, per estar espectacular ensenya escot i cames, i un tio es posa esmòquing. Creguin-me, aquest no és el debat. El debat és si hem de seguir aquesta tradició tan absurda i cutre. S’ha de començar a fer el raïm per Twitter, amb una app de mòbil o com feia la meva àvia quan érem petites: treia una campana gegant, tocava les 12 campanades i ens enviava a dormir a les deu. Com es troba a faltar les àvies per Nadal…

    A la resta del món hi ha tradicions molt friquis per rebre l’any nou, que no impliquen necessàriament encendre la televisió. Focs artificials a Alemanya i Àustria, a Dinamarca trenquen plats, a Tailàndia es llancen aigua pel cap, a Itàlia mengen llenties i tiren trastos vells per la finestra… Jo personalment envejo els americans, que són lliures de raïm i es besen quan sonen les 12. Això hauríem de fer tots. Besar-nos més i criticar menys.