Els profetes del 'no'

Alguns moviments socials han incorporat els profetes del no, els NIMBY (Not in my back yard, no al meu pati del darrere), aquells que disfressats d’arguments incontestables com ara l’ecologia, el paisatge o la salut defensen simplement interessos propis amb altes dosis d’insolidaritat i menyspreu cap a qui molesta aquests interessos. En posaré un exemple. Recentment es va realitzar la primera Fira de les Merdes a Tàrrega, una activitat lúdica on els nens podien jugar amb cagarros de cartró i altres activitats festives i divertides. L’objectiu era impedir la construcció d’una planta de compostatge. ¿Qui es pot oposar a l’argument de la merda? A ningú li agrada ni l’olor ni les dejeccions ramaderes o humanes.

Però sota aquesta etiqueta de netedat hi ha un missatge gairebé explícit de menyspreu a l’agricultura. La protesta no ofereix alternatives realistes ni generalitzables. El no és l’alternativa. Un no amb el qual s’intenta generalitzar-ho tot, fent una crida contra malignes indústries i granges intensives, precisament les activitats que han sostingut les zones rurals desafavorides. En uns altres exemples trobaríem l’oposició als molins de vent, al regadiu, a les plantes de biogàs, a les de biomassa... En concret, pel que fa a les dejeccions ramaderes, hi ha deures pendents, però ¿quin sentit té anar contra una de les eines per resoldre el problema?

UN PLANETA FERIT

L’increment de la població, el desenvolupament econòmic i el canvi climàtic estan posant en tensió els recursos d’un planeta ferit per un sistema econòmic depredador. En conseqüència, s’ha de redirigir el sistema cap a un desenvolupament sostenible, sinònim de renovable. La terra agrícola i forestal és, juntament amb el mar, la gran fàbrica de recursos renovables, la gran fàbrica de la bioeconomia. Sostenible és sinònim de reciclatge, d’economia circular. Una planta de compostatge és una eina de reciclatge, d’economia circular. ¿O és que en un país net les dejeccions desapareixen?

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

El món ha de resoldre el sudoku entre unes necessitats creixents amb uns recursos cada vegada més escassos. Les guerres actuals ja tenen l’ombra de la fam en la seva gestació. La FAO ha advertit que només podrem tenir èxit davant el repte alimentari, i alhora mediambiental, a través del que anomena la «intensificació sostenible», combinant uns sistemes productius amables amb el medi ambient però predominantment intensius, amb tecnologia, amb regadiu i desplegant una verdadera revolució de les renovables.

Les solucions són complexes però la seva factibilitat passa per compartir –amb criteri, proporció i solidaritat– un món on hem de defensar la biodiversitat, però també la seguretat alimentària; evitant la demagògia, la frivolitat i el menyspreu cap als que treballen per resoldre el sudoku. En aquest context, les posicions NIMBY, per més que es disfressin, constitueixen un fre per al futur.