El vestit de Cristina Pedroche

una dona té dret a vestir-se com li doni la gana. Si es posa minifaldilla això no dóna dret a ningú a violar-la. Si porta un vestit cenyit ningú té dret a assetjar-la pel carrer. Si porta transparències ningú té dret a dir-li puta.  Però jo em  vaig sentir incòmoda i ofesa al veure  Cristina Pedroche la nit de Cap d’Any. Em va fer pena veure una dona embotida en un vestit amb el qual se li clavaven les puntes de l’escot al pit, un vestit amb el qual sens dubte devia estar congelada. Vergonya aliena de veure-la al costat d’un senyor tapat de dalt a baix. Tristesa al sospitar que ella suportava aquella tortura amb el propòsit de fer pujar l’audiència.

Intentar convèncer-nos que el vestit de la Pedroche l’apodera, que ella és lliure i avançada perquè es vesteix com li surt del cony, és prendre’ns per idiotes. M’han dit envejosa per dir això. Molta gent creu que les dones envegem la bellesa de les altres perquè és l’únic que desitgem. Que no volem ser valorades per una altra qualitat que no sigui la nostra bellesa. Jo no envejo Cristina. Jo l’admiro, però no envejo el seu paper. Per una altra part, em sento bastant guapa. A més, a mi em paguen per escriure i, per escriure, la bellesa és irrellevant. 

DONA OBJECTE

Dir-ne evolució i progrés a seguir reproduint el paper de dona objecte és molt trist. Sobretot perquè l’home que era al seu costat duia un esmòquing. Hauria sigut igual de ridícul si ell hagués sortit també en banyador, és clar, però hauria sigut més igualitari. I probablement podria haver-se reivindicat la imatge des d’un punt de vista irònic o provocatiu.

No cal parlar tampoc dels comentaris que feia el seu company. Que si ella l’estava escalfant, per exemple. ¿Al marit d’aquesta dona, que tant defensa en públic la fidelitat, de debò li fa gràcia aquesta actitud? I sobretot, i més important: ¿a ella li agrada? ¿Se sentiria còmoda si l’hi diguessin al carrer? Dir-nos retrògrades perquè ens va molestar la imatge de Pedroche la nit de Cap d’Any seria com dir-nos retrògrades i poc avançades si s’utilitzés la imatge d’un menor d’edat anunciant condons a la tele.

REPRODUCCIÓ DE L'ESTEREOTIP

Cristina és molt bonica. El vestit era preciós. Però no se l’ha posat per sortir al carrer. Se l’ha posat cobrant per fer-ho, i al costat d’un senyor molt tapat i no particularment atractiu. No ens molesta com es vesteix. Ens molesta saber que si hagués sortit en esmòquing, no treballaria. No ens molesta que Cristina sigui bellíssima. Ens molesta que únicament se la valori per això.

Notícies relacionades

Cristina Pedroche: "Portaré transparències, és la meva marca"

La moda: fer un Pedroche

Totes decidim com ens vestim i amb qui ens desvestim. Però l a gosdia de Cristina Pedroche no és símbol d’avanç i feminisme. És involució i sexisme perquè reprodueix l’estereotip tantes vegades repetit d’home no gaire atractiu però suposadament intel·ligent i talentós, al costat de tia bellíssima, escotada, i que és allà per fer bonic. Perquè sembla que les dones servim per fer bonic i poca cosa més.

I  per «escalfar» (sic) un copresentador. I l’audiència.