Creativitat artística i autobiografia

L’últim àlbum de Beyoncé, 'Lemonade', és dels millors que ha donat el 2016. En això coincideixen experts i no experts, els fans més encegats per l’artista i els que no l’han seguida mai. Està carregat de lletres d’una gran potència, parlen de gelosia, de la traïció que suposa la infidelitat, del dolor que provoca l’amor esquerdat i tot sense deixar de banda les reivindicacions feministes i de raça. Les cançons toquen on ha de tocar qualsevol creació artística: en la intimitat més profunda.

Però del que s’ha parlat molt arran de la publicació d’aquest àlbum de la Knowles és de si es tracta, de fet, d’un treball autobiogràfic, si Jay Z li ha fet al salt a Beyoncé, si tot el que ella canta té a veure amb l’estat real del seu matrimoni.

Buscar en les obres de creadors de tota mena el rastre de les seves biografies és un error. Quan escoltem una cançó, llegim un llibre, mirem una pel·lícula, etcètera, que siguin o no «basats en fets reals» és una anècdota, el ganxo que pot atraure alguns consumidors indecisos, però mirat a fons no és una informació que ens digui res sobre l’experiència concreta que estem disposats a viure. Aquesta la confonem tot sovint amb la xafarderia, cosa que vol dir rebaixar-ne el valor, quedar-nos en la superfície.     

EL PREJUDICI        

Notícies relacionades

Beyoncé desafia l'Estadi Olímpic

Testosterona antiprocés

Segueix vigent el prejudici de pensar que es pot crear fora d’un mateix, que es pot escriure, pintar, interpretar o cantar fora del que un és, però la veritat és que és un desdoblament impossible si el que es vol és arribar a tocar, ni que sigui amb la punta dels dits, una mica de veritat. 

Ho explicava molt bé Zadie Smith en un article del 2007: no es pot desvincular l’escriptor de la seva pròpia personalitat, per molta angúnia que ens faci aquest terme. Només que la personalitat, les característiques particulars de cadascú no es plasmen necessàriament o exclusivament amb els fets concrets, amb la trama, amb els temes, sinó amb l’estil, amb la forma, que és el veritable segell de qualsevol creador.