EDITORIAL

Deu anys de la llei de la dependència

Un problema urgent com el de la dependència s'hauria de solucionar amb molta més implicació de l'Administració

1
Es llegeix en minuts
jjubierre34832300 geritricos160727135345

jjubierre34832300 geritricos160727135345 / FERRAN NADEU

La llei de dependència ha fet 10 anys (es va aprovar el desembre del 2006) amb un bagatge certament pobre i amb unes complicades perspectives de futur, lligades indefectiblement al dèficit de finançament i també a les traves burocràtiques d’una legislació que va néixer per fer front a la delicada situació de ciutadans que no es poden valer per si mateixos i a la de les seves famílies i cuidadors.

Notícies relacionades

Deu anys després, un 29% de les persones amb algun grau de dependència reconegut encara no reben ajuda, mentre que es dóna el cas, certament dramàtic, de les 48.000 famílies catalanes que, en aquest període, la van cobrar amb el parent ja difunt, quan ja no serveix per al propòsit que perseguia la llei –la dignificació de la vida dels dependents– encara que com a mínim sigui útil per pal·liar les despeses ingents que suposa la dependència per als familiars.

Les retallades pressupostàries, l’excés de percentatge que n’assumeixen les comunitats autònomes, les dificultats per accedir a residències, la lentitud en la revisió dels graus de dependència, la invisibilitat d’avis que no poden accedir a les ajudes perquè la seva pensió és el suport bàsic de la família, la precarietat econòmica i personal en què es troben els cuidadors no professionals... Tot això, l’abandonament brutal dels afectats com denuncien els experts, ens informa d’un problema urgent que s’hauria de solucionar amb molta més implicació de l’Administració.