Néstor Luján, un incansable multimotor

Llegia El PERIÓDICO fa uns dies i, quan vaig passar una pàgina, em vaig trobar amb una emotiva sorpresa: la fotografia de Nèstor Luján amb un gat a la falda. Nèstor tenia cinc anys més que jo i va ser el meu cunyat. A vegades penso aquesta ximpleria: una vitalitat intensa i permanent sembla que desgasti algun motor. Naturalment, això no és cert. El que passa, probablement, és que en el cas d’una persona molt activa, que ha treballat intensament en diversos àmbits, la seva desaparició sorprèn més.

Nèstor va néixer a Mataró però aviat la família es va traslladar a Barcelona. Es va llicenciar en Lletres i va obtenir el títol de periodista. La seva curiositat era excepcional. Va publicar llibres molt diversos, la majoria basats en temes d’història, però el que recordo més és la seva capacitat d’entusiasme. Uns amics tenien, en una torre, una gàbia amb ocells exòtics. Ell s’hi va interessar tant que no va trigar gens a ser admès per la societat d’Ornitologia.

També va ser un expert en tauromàquia i en literatura francesa, i va escriure novel·les. Era una esponja, ho absorbia tot. Entre tendre i sarcàtic. Recordo una reunió a casa dels amics Coll on una amiga distingida demanava consell sobre com havia de vestir en una festa de disfresses. Nèstor li va dir: «Despulla’t i aniràs de burra». Riallades i impunitat.

Notícies relacionades

La ciutat de les estovalles (2)

Nèstor Luján i la botifarra

Compaginava tendresa i sarcasme. Una persona que s’hauria fet famosa als cercles socials i culturals de París. Tenia una gran biblioteca, i si jo li preguntava sobre un tema, el que fos, s’aixecava de la butaca i tornava al cap d’un minut amb un parell de llibres que podien ser-me útils. Era, al mateix temps, un gran treballador i un bon vivant.

    Olga Merino recorda que quan Nèstor va morir, la seva dona, Tin, va llegar part de la seva biblioteca a la Biblioteca de Catalunya. Jo vaig estar a l’habitació de Nèstor a l’hospital poc abans de la seva mort i vaig veure que feia un senyal a la seva dona. Tin va obrir un armari i va treure’n una ampolla de whisky. Ell en va tastar unes gotes. I va morir en pau.