Diàlegs

Resulta que un de cada dos catalans considera que aquest país té dret a un referèndum sobre la independència i que està a favor que es dugui a terme fins i tot si no s'acorda amb el Govern central. I n'hi ha, pel cap baix i si hi afegim els que el volen acordat i amb garanties explícites, vuit de cada deu que consideren que el referèndum és necessari. Són xifres de l'enquesta d'EL PERIÓDICO que ens informen d'una realitat inqüestionable: la llei és l'argument capital d'una democràcia que tingui en compte els desitjos dels seus ciutadans i, al mateix temps, aquests desitjos -expressats en unes urnes- han de poder capgirar les lleis que no responen a les exigències de la societat. Parlem de xifres molt contundents que haurien d'invalidar tota temptació de transportar el debat a les sales d'un tribunal, perquè l'assumpte -en termesd'estricta anàlisi polítiaultrapassa hipotètics cants de sirena i esdevé un problema de primera magnitud. Només l'entossudiment o la ceguesa compulsiva d'uns governants pot deixar de banda una demanda tan consolidada.

És per això que el diàleg -si realment es vol anomenar així- ha de sospesar el pes d'una balança l'agulla de la qual es decanta cap a un procediment democràtic que pari l'orella al que la ciutadania vol. ¿Què voldrà? No ho sé, i potser, en el fons, això és el menys important. La justícia s'exerceix en virtut d'una voluntat popular que no es pot menystenir.