UN SUCCÉS AMB MOLTA REPERCUSSIÓ
El 'cas Nadia': l'excepció i la regla
El 'cas Nadia' és una excepció que corrobora una regla d'or: la salut moral d'una societat és proporcional a la solidaritat dels seus ciutadans
/
Com en altres circumstàncies, l’excepció diu més sobre el funcionament normal de les coses del que un s’imagina. Evidentment, entre les innombrables injustícies que es reparen i els patiments que s’alleugen quotidianament gràcies a la solidaritat pública, el suposat delicte d’estafa de què han sigut acusats els pares de la Nadia és l’excepció que corrobora una regla d’or: la salut moral d’una societat és proporcional a la solidaritat dels seus ciutadans. Per aquest motiu, pretendre que el cas qüestiona qualsevol acció solidària és tan absurd com pretendre que una mentida posa en entredit la totalitat del llenguatge.
Ara bé, que els pares hagin sigut capaços de recaptar tants diners per al tractament de la seva filla demostra el grau de compromís de la societat espanyola. Però el cas exigeix una reflexió sobre el que va facilitar l’engany. Els mitjans de comunicació i les xarxes socials que repliquen els seus continguts són els vehicles que publiciten i fan possible, tant l’acte virtuós com l’engany, modelant-los com l’espectacle on es convoca la nostra atenció. Van ser els mitjans els que van facilitar materialment l’ensarronada. També els que, al denunciar l’estafa amb anàloga espectacularitat, han suscitat una onada de desconfiança que amenaça de deixar en el desemparament molts que necessiten ajuda.
L'ABSÈNCIA DE L'ESTAT
Notícies relacionadesSi en aquest cas, els mitjans van demostrar tenir escassa rigorositat, no menys reprotxable és l’absència de l’Estat que obliga familiars i amics de malalts i víctimes a transformar-se en emprenedors per recaptar els fons necessaris per al benestar bàsic o fins i tot la supervivència d’éssers estimats. A més, aquesta absència deixa els col·lectius afectats en mans d’inescrupolosos que aprofiten l’impuls benèfic com a oportunitat de negocis.
La solidaritat és el fonament de la vida social i, per això, irrenunciable. No obstant, no hauria de suplantar la responsabilitat de l’Estat. La publicitat sobre aquests casos és imprescindible, però fer del patiment i la injustícia un espectacle facilita l’acció dels farsants.
