Una aposta per guanyar a Catalunya

Des de fa mesos, l’organització que va portar Ada Colau a conquistar l’alcaldia de la capital del país, Barcelona en Comú, treballa per construir un nou espai polític que li permeti traslladar aquesta fórmula a la política catalana. Es tracta d’un espai de confluència entre la mateixa formació de Colau, Podem a Catalunya, ICV, EUiA, Procés Constituent i d’altres grups que han sorgit al marge de l’esquerra tradicional. Es tracta d’aconseguir un artefacte polític que superi les limitacions de Catalunya Sí que es Pot en les últimes eleccions catalanes i d’En Comú Podem en les legislatives espanyoles. La nova força política no pot ser únicament una plataforma al servei dels plans de futur d’Ada Colau ni tampoc un partit convencional, ja que tindrà components que provenen de tradicions organitzatives molt diferents. Aquesta força pretén ser un nou vector de la política catalana, com ho demostra el manifest fundacional que tracta d’impulsar-la.  

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Les bases ideològiques són bastant clares. En primer lloc, una concepció de la sobirania que vagi molt més enllà de la qüestió nacional i que plantegi un hipotètic referèndum a Catalunya com una qüestió de radicalitat democràtica i no de reivindicació nacional. I que, en coherència, sigui un punt de partida per a un exercici més directe de la democràcia en tots els assumptes. En segon lloc, es tracta de primar l’acord de l’esquerra plural per traslladar a les institucions l’hegemonia social que ja existeix. Aquest nou espai polític pretén sumar socialistes, republicans i antisistema en una nova majoria política que allunyi definitivament del poder la dreta que s’ha amagat al darrere de la bandera després de posar en marxa la tisora contra els drets socials. I en tercer lloc, aquest nou espai polític neix per guanyar, per deixar d’ajornar les conquistes que la majoria social reclama.

Les bases són clares, però el camí no serà fàcil en absolut. L’esquerra té una tradició d’atomització que li ha impedit en moltes ocasions conquistar el poder. Es tracta de superar dinàmiques organitzatives que no sempre han servit per aconseguir els objectius plantejats. I es tracta també de superar els personalismes sense negar el capital polític que cada un aporta.