Japó, el retorn del samurai

En els anys precedents, el Japó sota el mandat del primer ministre Shinzo Abe ha reinterpretat l’anacrònic article 9 de la seva Constitució mitjançant unes reformes que permetran al país millorar notablement la seva capacitat de maniobra militar. El Japó ara podrà invocar unilateralment l’autodefensa col·lectiva si fos atacat, així com assistir militarment els seus aliats. Han sigut unes mesures necessàries i valentes que, no obstant, van provocar un intens debat a la Dieta i en l’opinió pública no només japonesa sinó internacional.

És bastant sorprenent que es qüestioni el ple dret del Japó, un agent de prosperitat, cooperació i llibertat internacional, a millorar les seves capacitats militars en l’actual entorn global. La societat internacional és de naturalesa anàrquica, això és, no existeix una autoritat supranacional amb la capacitat efectiva d’exercir el poder i fer complir el dret internacional.

A més a més, la nova situació global presenta reptes i amenaces que afecten la seguretat japonesa i els seus aliats. Van des de l’expansionisme geopolític xinès fins al fenomen del terrorisme islàmic, passant pel programa militar i nuclear del sinistre règim de Corea del Nord. En un escenari com aquest no n’hi ha prou de participar en l’hegemonia econòmica i tecnològica o ser un dels principals contribuïdors nets a la cooperació i al desenvolupament. En l’actual situació s’ha d’anar més enllà de ser exclusivament una potència civil. I per traspassar aquest llindar, el Japó ha de tenir ple accés a desenvolupar com consideri oportú les seves capacitats militars, com altres actors internacionals.

Crida l’atenció com alguns qüestionen aquest dret mentre assisteixen silenciosos a l’increment constant del poder militar del règim dictatorial de la Xina, que li permet posicionar-se estratègicament a l’Àsia així com obtenir posicions d’avantatge per discutir determinades qüestions geopolítiques. És sorprenent que tots els que critiquen les reformes del Japó, no s’alarmin de la construcció d’illes artificials que està practicant la Xina al mar de la Xina meridional, per consolidar la seva posició militar i comercial en aquella àrea.

El mestre Kobayashi Issa recitava «la papallona voleteja com si desesperés d’aquest món». No siguem ingenus, el món és com és, i el poder militar és determinant a l’hora de recolzar l’actuació internacional de qualsevol estat. El Japó, per exemple, veu que no té la mateixa capacitat que tenen altres actors per presentar en la societat internacional els arguments que l’assisteixen al referir-se a territoris japonesos com les illes Senkaku o les illes Kurils (territoris del nord), així com defensar-les parlant amb propietat.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Diu una dita japonesa, 'katana wa samurai no kokoro' (l’espasa és l’ànima del samurai). El Japó és un samurai que ha passat massa temps sense les seves espases i s’ha guanyat el dret a recuperar-les.