Una icona del segle XX

Fidel o la confusió del somni

1
Es llegeix en minuts
undefined36466731 hab13  matanzas  cuba   30 11 2016   ciudadanos cubanos salu161130184109

undefined36466731 hab13 matanzas cuba 30 11 2016 ciudadanos cubanos salu161130184109 / Alejandro Ernesto

No és de Fidel de qui parlen, ni Castro a qui admiren. Reviuen la seva joventut, quan el cor els bategava amb força i el món se'ls obria de bat a bat a la recerca del somni: la revolució era possible. Aquí vivien esclafats per la bota d'un militar generalísimo. Volaven els anhels de justícia i llibertat fins a una illa caribenya, on un jove advocat de nom Fidel Castro liderava amb valentia el moviment amb treballadors i estudiants contra el cop militar del corrupte Fulgencio Batista.

Sense espai per a la confrontació política, opten per la lluita armada. El 1953 assalten la Caserna Moncada de Santiago de Cuba i fracassen. Molts seran executats; d'altres, capturats i jutjats. Davant del tribunal, Fidel pronunciarà el seu al·legat en defensa pròpia: «La història m'absoldrà». L'acusat convertit en acusador. Brilla el líder i l'envien a presó. Aministiat dos anys després, encapçalarà el Moviment 26 de juliol, amb noms que ressonen en les nostres cançons, fotos a la paret de la nostra rebel·lia contra l'opressió. Ernesto Che Guevara, Camilo Cien­fuegos.

Notícies relacionades

Quan el calendari obre l'any 1959, a Cuba l'èpica ho omple tot. Travessies per les muntanyes en dures condicions, sang, mort, resistència, guerrilles, vagues revolucionàries, anys de lluita i valentia. La Revolució ha triomfat. El gegant nord-americà bloqueja econòmicament el país. Cuba resisteix i millora socialment, però Fidel ben aviat la convertirà en una fèrria dictadura. Han passat gairebé 60 anys.

¿De què parlen ara els que en la seva mort elogien el dictador sense veure'n els assassinats, els ofegats al mar quan arriscaven la vida per fugir de la fam, o no els colpeja l'absència de llibertat? La consellera Bassa reviu el seu somni de joventut i la voluntat de justícia anant-hi a cooperar, però es confon. Una altra cosa són les Annes Gabriel que de Cuba en diuen una democràcia social. Aquestes no es confonen; volen confondre, perquè no els incomoda el model. Per a elles, la llibertat, pura propina.