El boicot a Trueba

Pot semblar increïble, però 41 anys després de la mort de Franco persisteix el lamentable mite dels enemics d’Espanya, cultivat per la dictadura fins a l’esperpent del contuberni judeomaçònic. L’últim antiespanyol és el director de cine Fernando Trueba, que ha patit a les xarxes un ferotge boicot a la seva pel·lícula La reina de España. ¿Com ha aconseguit Trueba entrar al club de desafectes a la pàtria del qual també van formar part Pablo Picasso, Luis Buñuel o Pau Casals?

Aparentment, va ser per una frase pronunciada a Sant Sebastià el 21 de setembre del 2015, durant el seu discurs al recollir el Premio Nacional de Cinematografía, que li entregava el ministre Íñigo Méndez de Vigo. «Mai m’he sentit espanyol. Ni cinc minuts de la meva vida». L’afirmació formava part d’un al·legat intel·lectual més ampli contra la pulsió de pertinença a la tribu. «Mai he tingut un sentiment nacional. Sempre he pensat que en cas de guerra, jo aniria amb l’enemic».

Pecat imperdonable

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Trueba va cometre aquell dia el pecat, imperdonable a Espanya (i a Catalunya), d’exhibir la fluixesa nacionalista. Ara se’l recorda barrejat i agitat amb un dels tòpics més estimats del PP, sector Montoro: el cine espanyol, comandat per l’esquerra, produeix pel·lícules mediocres i només sobreviu per les ajudes de l’Estat. Un argument que seria impensable als països cultes del nostre entorn. Per això en aquest boicot castís i celtibèric ha aflorat immediatament l’argument de les subvencions. «Amb els meus impostos no finanço traïdors al meu país», deia el tuit d’un ultra.

 El director guanyador d’un Oscar per Belle Époque –«guenyo dels collons», en un altre amable missatge a la xarxa– ha sigut vilipendiat no per roig, sinó per la seva explícita falta d’ardor patri, expressada, per exemple, en les seves crítiques a la guerra de l’Iraq. Aquest episodi és conseqüència també d’haver col·locat la cultura –els de la cella, els bolivarians, els antiespanyols– dins de la picabaralla partidista. Però el pitjor és que fantasmes del passat, com el de l’anti Espanya, segueixen entre nosaltres. Definitivament, aquest no és país per a lliurepensadors.