Pinzellades cubanes

A prop d’on vivia, em cridava molt l’atenció una pintada en un mur on es podia llegir: «Patria o muerte». Jo era petit i no sabia ni d’on venia aquella frase. Després vaig saber que era la proclama amb què acabava els seus discursos Fidel Castro. Amb els anys, sota el «Patria o muerte», algú va escriure amb un esprai negre: «Pues muerte». 

Al meu barri hi havia murals que tenien com a inspiració la revolució cubana: cares del Che, el «Patria o muerte» o pintades antiimperialistes, sobretot amb motiu de l’«OTAN no, bases fora». La mort de Fidel, la recuperació dels seus discursos en els informatius, aquesta espècie de classe d’història del segle XX en què ens hem submergit les últimes hores ­m’ha portat a aquella època en què encara n’hi havia uns quants que pensaven que la revolució cubana era exportable. Potser no eren tants, però la seva capacitat per fer murals era superior als altres.  

He pogut viatjar tres vegades a Cuba. La primera, la més boja (de final de carrera) i la més dura: ens vam trobar un país que acabava de veure com es descomponia l’URSS i la gent ho estava passant extremadament malament. Va ser quan més gent ens va confessar en veu baixa com n’estaven de farts de Castro. Els dos viatges posteriors —2008 i 2012— no van ser tan traumàtics, encara que molts cubans et continuaven parlant de portes endins de com de complicat se’ls feia seguir allà.

Notícies relacionades

Cuba sense Fidel

L'últim comandant

El que sí que vaig trobar en els tres viatges va ser una gent amb uns valors que ja m’agradaria tenir-los aquí. Valors que es podrien resumir en el que vaig poder llegir en un pòster que decorava la paret d’un apartament de l’Havana: «Revolució és sentit del moment històric; és canviar tot el que ha de ser canviat; és igualtat i llibertat plenes; és ser tractat i tractar els altres com a éssers humans; és emancipar-nos per nosaltres mateixos i amb els nostres propis esforços; és desafiar poderoses forces dominants dins i fora de l’àmbit social i nacional; és defensar valors en què es creu al preu de qualsevol sacrifici; és modèstia, desinterès, altruisme, solidaritat i heroisme; és no mentir mai ni violar principis ètics; és convicció profunda que no hi ha força al món capaç d’aixafar la força de la veritat i les idees». Són paraules d’un discurs de Fidel de l’any 2000. No sé si ell va predicar amb l’exemple. Però si això és revolució, molts voldríem ser revolucionaris. I si aquest esperit ha calat en la seva gent no em sembla mala herència.

Amb molt d’art

PD: Al «Patria o muerte» de la pintada de Cornellà li faltava el «Venceremos». L’altre dia em va arribar per whatsap un altre joc de paraules amb la frase de Fidel, més poètic que el fet amb esprai al meu barri. Havien convertit el «Venceremos» en «Ven… seremos». Amb accent cubà. Quant d’art té aquest poble.