El pare revolucionari

Temut, idolatrat, admirat o odiat, la figura de Fidel ha tingut una híper presència en els somnis inacabats de tots els revolucionaris

2
Es llegeix en minuts
lainz36419164 cuba s president fidel castro looks at the crowd during a ma161126075009

lainz36419164 cuba s president fidel castro looks at the crowd during a ma161126075009 / A Andres Stapff Reuters

Fidel Castro, incombustible revolucionari, una mena de pare dels cubans, dels que 'han idolatrat i dels que l'han odiat, ja havia mort diverses vegades. El 16 de desembre de 1956, el diari 'Prensa Libre' informava en primera pàgina sobre el seu abatiment amb 38 insurgents més al golf de Guacanayabo. La CIA va idear centenars de plans per assassinar-lo i els rumors sobre el seu pas a l'altre món – com quan fa deu anys va tenir una gravíssima infecció intestinal que el va obligar a cedir el testimoni al seu germà- han sigut constants. Però a 98 milles de les costes de la Florida, després del pas d'11 presidents per la Casa Blanca, només el mateix esgotament dels seus òrgans l'ha apartat per sempre, ara sí, als 90 anys.

L'escenografia que ha envoltat Raúl Castro per informar el poble cubà i el món de la mort del seu germà – vestit de verd oliva, davant de tronades parets de fusta i sota el retrat en blanc i negre de José Martí-- evoca el temps passat al qual va pertànyer el gran dels Castro. El segle XX s'acaba una mica més amb el comiat d'una de les seves figures més emblemàtiques. Fidel se'n va però es queda, com ho fan els personatges llegendaris que amb els seus dies de llum i de tenebres, perduren als llibres, les novel·les i les cintes de vídeo. 

La revolució cubana  es va anar consumint a poc a poc a mesura que les les utopies van cruixir enfront de realitats adverses

Temut, idolatrat, admirat o odiat, la figura de Fidel Castro ha tingut una híper presència en els somnis inacabats dels revolucionaris de tot el món però sobretot en les generacions de cubans que han crescut en la Cuba comunista. Sempre present en les converses, els murals dels carrers i les cançons populars. Qualsevol 'conversa improcedent', en una saleta prenent cafè o sota el sol a la platja, podria arribar a les orelles del líder, la vida del qual sempre va estar envoltada de mite i misteri.

INCAPACITAT DE GESTIÓ

Notícies relacionades

No se sabia on vivia perquè els seus canvis de residència constants – per evitar posar-ho fàcil a la CIA, es deia – despistaven tots els ciutadans de l'Havana. La bellíssima i imponent 5a Avinguda, envoltada de palmeres i ambaixades, segueix disposada perquè al passar el comandant en cap  -sempre en un comboi de Mercedes negres, sense certeses sobre l'elegit per transportar el comandant – la via principal tingui preferència a l'entrar a les rotondes.  

En la carta de comiat a Fidel Castro, l'1 d'abril de 1965, el Che Guevara, decidit a abandonar el poder per seguir la lluita armada, va deixar escrit: “En una revolució es triomfa o es mor (si és verdadera)”. Fidel a les seves paraules, va morir amb el fusell a l'espatlla a la selva boliviana. La revolució cubana es va anar consumint a poc a poc a mesura que les utopies van cruixir enfront de realitats adverses, des del bloqueig econòmic del gegant veí nord-americà, fins a la caiguda de la Unió Soviètica i el final dels anys daurats del gran aliat Hugo Chávez, amb una creixent constatació: la mateixa incapacitat per gestionar l'economia de forma eficient. ¿Sobreviurà la Cuba socialista del segle XX a la mort del seu gran líder?