Els riscos de les desaparicions a les xarxes

Gairebé tots hem vist les últimes hores la cara de Martina Alemany. No només als mitjans de comunicació, sinó que el cas d’aquesta nena de 16 anys, desapareguda a Barcelona dilluns i trobada l’endemà, ens ha arribat per Whatsapp, Facebook o Twitter. Internet ho ha revolucionat tot, fins i tot la recerca de desapareguts. Si abans els familiars i amics empaperaven els carrers amb cartells, ara també pugen la seva foto a la xarxa amb l’esperança que alguna pista acabi amb la incertesa.

La força de les xarxes socials és innegable. Ara pots arribar amb només un clic a qualsevol racó. Però també comporta riscos. El cas de Marta del Castillo, en què van córrer per Twitter i per alguns mitjans fotografies poc adequades de la víctima i el seu presumpte assassí, en va mostrar un. Més dolor al que ja tenia una família destrossada que, set anys després, segueix sense poder enterrar la seva filla perquè l’assassí confés ha donat fins a set versions diferents sobre el lloc on va ocultar el cadàver. En el cas de la Martina, no s’han mostrat, afortunadament, fotos inapropiades, però els rumors i especulacions han corregut com la pólvora per internet.

Seguim recerca #martinaalemanycasas. EVITEU difondre rumors i falses informacions. Treballem amb @barcelona_GUB. Si teniu info truqueu @112

— Mossos (@mossos) 22 de noviembre de 2016

Notícies relacionades

La Martina reapareix sana i estàlvia a Sant Sebastià

Desapareguts i oblidats

Això és molt habitual, com ha passat amb Diana Quer, a qui molts han assegurat veure a tot arreu des que va desaparèixer fa tres mesos. Els albiraments de desapareguts, sobretot en casos molt mediàtics, són recurrents. Encara que moltes vegades són benintencionats, de persones que es confonen, una figura comuna en els casos de desaparicions és la del bromista macabre. Prou que ho saben els pares que van cometre l’error de posar el seu telèfon personal als cartells en lloc de posar-hi el de la policia. Els pares de Cristina Bergua i Sara Morales recorden amb ràbia les trucades de matinada de noies que es feien passar per les seves filles. La Guàrdia Civil va identificar una desena de menors que trucaven a casa de Yeremi Vargas fent-se passar per ell, dient que el tenien retingut i que el matarien o per mofar-se directament de la família. Alguns fins i tot van penjar un muntatge amb la seva cara sobre els cadàvers de les nenes d’Alcàsser. «La gratuïtat de l’anonimat i la superficialitat porta a aquestes bromes macabres. En alguns casos es vol sortir als mitjans; en altres, simplement, el mal pel mal», lamenta la psicòloga Flor Bellver.

Més enllà de perseguir aquests desgraciats que disfruten amb el dolor aliè, és important ser curós amb el que compartim a les xarxes. Especialment quan es tracta de menors. Difondre només les informacions contrastades pels cossos de seguretat, associacions de desapareguts i mitjans de comunicació. No alimentar rumors, evitant d’aquesta manera la intromissió gratuïta en la intimitat familiar, sense entrar en especulacions innecessàries sobre les circumstàncies de la desaparició. I, abans de compartir o escriure alguna cosa a les xarxes, respondre a una pregunta simple: ¿ho faries així si, en lloc d’un desconegut, es tractés d’un fill o d’un germà?