La Rosa i l'Aylan desperten consciències

Una espelma va ser la causa de l’incendi. Però, ¿i si aquella persona no tenia llum i s’il·luminava amb l’espelma i es va quedar adormida?». Aquesta frase, que sembla referir-se a la recent mort de l’àvia de Reus, forma part d’un vídeo que van fer cinc bombers de Catalunya l’abril del 2015 en què denunciaven el perill que pot comportar viure en una situació de pobresa energètica, sense els serveis bàsics a la vivenda. Els mateixos bombers ja es van queixar llavors que no es va més enllà de les causes tècniques a l’explicar per què comença un incendi i reclamaven un canvi en les estadístiques oficials que serveixi per aclarir les causes reals del foc, i no tan sols les evidents.

Fent un símil, en la situació actual seria com si a la majoria d’informes per la mort d’una persona el metge posés «fallida cardíaca», sense explicar què la va causar. I això és el que passa amb els incendis, i d’altres tipus d’accidents, de famílies que pateixen pobresa energètica.

Aquest problema que fa anys que dura i va en augment ha guanyat presència ara en l’opinió pública perquè a la freda estadística s’hi ha afegit el nom d’una àvia de 81 anys, la Rosa, de Reus. Més o menys com va passar amb els refugiats amb la foto del nen Aylan, mort a la platja. Les administracions i les empreses d’energia es passen la pilota de la responsabilitat dels uns als altres per salvar la seva imatge.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Però això no solucionarà el problema. Ja hi ha lleis que preveuen fórmules per evitar els talls de subministraments en casos de persones vulnerables, però s’estan demostrant insuficients, ja sigui perquè no hi ha voluntat o capacitat per fer-les complir, o perquè l’extensió del fenomen obliga a prendre mesures addicionals.

Perquè el que és evident és que la vulnerabilitat en comptes de reduir-se augmenta, fins i tot ara que molts diuen que la crisi comença a remetre. Hi ha gairebé un 20% d’atur i molts dels que s’han quedat sense feina difícilment podran aconseguir-ne una altra. Els dos filons de treball en els «bons anys», estan molt esgotats. El turisme no pot donar gaire més de si, tenint en compte que aquest any s’han aconseguit tots els rècords. I la construcció, per més que es recuperi, no arribarà als índexs del boom perquè ja hi ha centenars de milers de cases construïdes llavors i desocupades encara ara i tampoc hi ha sous amb capacitat per adquirir vivendes noves. Davant de tot plegat, la societat s’hauria de preparar per adoptar mesures que permetin viure amb dignitat un col·lectiu cada vegada més nombrós que n’ha quedat al marge. Si no és així, de poca cosa serveix lamentar-se després quan una àvia mor per una espelma.