INTANGIBLES

Banquers intranquils en temps de Trump

2
Es llegeix en minuts

El poeta satíric americà Frederic Odgen Nash (1902-1971) pensava que «els banquers són exactament igual que les altres persones, només que són més rics». Per això estan igualment intranquils, com tanta gent, en les albors de l’era Trump. Els banquers odien la incertesa i això és el que porta sota del serrell tenyit el pròxim inquilí de la Casa Blanca. Ha moderat una mica les seves bravates des de la victòria, però és imprevisible. Com tants banquers i executius totpoderosos està acostumat que l’obeeixin sense dir ni piu. La penúltima esperança és que presidir els Estats Units no és el mateix que presidir una empresa, ni es pot dirigir igual.

    

A Espanya, el BBVA (Francisco González) i el Santander (Ana Botín) van patir en la seva cotització borsària l’èxit de Trump. La setmana passada van caure en borsa el 8,91 i 3,69% respectivament. Tornaran a pujar, però el primer ensurt ja hi és, sobretot per al BBVA, que té una gran part del seu negoci a Mèxic, on el pes es va desplomar a mesura que avançava l’escrutini electoral americà.

  

 Trump, a més a més, només és el penúltim maldecap dels banquers, almenys dels europeus. Ana Botín, que demana «reinventar la banca» i la veu en un estat d’«incertesa radical», creu que els baixos tipus d’interès només són útils si augmenta la demanda de crèdit i ara això falta. Els gegants espanyols Santander i BBVA guanyen diners fora d’Espanya –i el BBVA té ara el problema de Mèxic– perquè en el seu mercat d’origen ja tenen prou feina a capejar el temporal. No són els únics. El banc suís Post Finance cobrarà l’1% als dipòsits de més d’un milió de francs suïssos (930.000 euros) i la moda es pot estendre.

  

 La intranquil·litat no és patrimoni exclusiu dels banquers en temps de Trump. L’arribada del magnat a la Casa Blanca pot accelerar la pujada de tipus d’interès als Estats Units, mentre a Europa el Banc Central Europeu (BCE) preveu més inflació. Un altre problema que anuncia pujades del preu del diner. Alguns banquers ho aplaudiran, encara que no és la solució ideal, i a més a més traspassaran la seva intranquil·litat als endeutats i, entre aquests, a alguns estats. Espanya, ho ha advertit el ministre Luis de Guindos, amb un bilió d’euros de deute, pot tenir problemes molt greus i, llavors sí, arribaria un ajust dur.

Notícies relacionades

  

 Les nuvolades polítiques, de sobte, enfosqueixen l’horitzó i ni tan sols els banquers ni els grans dels negocis, amb tot el seu poder, però que «són exactament igual que les altres persones, només que són més rics», poden impedir que un o més populistes –de tots els colors– inaugurin una era d’incertesa, una era que viurem perillosament a tot el món. Llavors és quan l’euro apareix com a taula de salvació. Ho va esculpir Claudio Magris, al rebre a Madrid, el premi Francisco Cerecedo: «Després de la llengua, la moneda és l’element que més contribueix a fer-nos sentir a casa o com a desplaçats». Per això l’euro és el fosc objecte de desig de tants populistes.