La polèmica de les revàlides

La LOMCE i el 'zeitgeist'

Les proves externes ens parlen més de la composició social de l'alumnat que de la qualitat de les escoles

2
Es llegeix en minuts
icoy33422929 madrid 05 04 2016 presentaci n en las escalinatas 160405192516

icoy33422929 madrid 05 04 2016 presentaci n en las escalinatas 160405192516 / J M Prats

La LOMCE connecta amb l’esperit de l’època (zeitgeist) a l’entendre l’educació com un mercat. En el mercat, el preu conté tota la informació rellevant sobre un producte. En educació, aquesta idea implica que els resultats de la revàlida inclouen tota la informació rellevant sobre la vida dels centres educatius, i el paper de les famílies és escollir la millor mercaderia. Així, la transparència informativa i la llibertat d’elecció no només són justes en una societat democràtica, sinó que produeixen un sistema educatiu més eficient, ja que els centres dolents es veuran obligats a millorar. L’argument és impecable en termes morals i d’eficiència. Però és absolutament fals. Si triomfa una mentida així és perquè la ideologia neoliberal ens ha fet creure que tot és convertible en mercat, i que els mercats són els que encarnen millor la llibertat, la justícia i l’eficiència.

L'ORIGEN DE L'ESTUDIANT

La investigació educativa ens diu des de fa mig segle que una gran part de la diferència entre centres educatius és deguda a l’origen social de l’alumnat, no a les diferències entre centres, de manera que les proves externes ens parlen més de la composició social de l’alumnat que de la qualitat de les escoles. Però, a més a més, des dels anys 70 se sap que quan utilitzem un número per gestionar un procés social, i prenem decisions a partir d’aquest número, es corromp el procés social.

    

En educació això suposa que el professorat deixarà de costat els processos educatius normals per entrenar l’alumnat per superar les proves. Així, sense que ho digui la llei, els processos lents d’aprenentatge en què s’explora com millorar la capacitat de cada alumne es veuen desplaçats pel fet que es transformen les aules en autoescoles on s’ensenyen els trucs per passar una prova. El que mesuren les proves podrà millorar, a costa que el que mesuren cada vegada és menys educació i més ensinistrament.

    

Per una altra part, a les famílies se’ls dóna el missatge que la llibertat és llibertat d’escollir centre. Per un costat, això suposa que les famílies de més recursos seran les que més podran triar, augmentat així la desigualtat d’oportunitats. Per un altre costat, es deixa al marge una altra concepció de la llibertat, la que consisteix a participar activament en la vida dels centres, dia a dia. De fet, la LOMCE limita la llibertat de les famílies en benefici de la direcció dels centres educatius.

Notícies relacionades

  

 No tot és negatiu a la LOMCE. La introducció de la Formació Professional (FP) bàsica suposa una millora substancial, perquè permet que els que no obtinguin el títol de l’ESO no abandonin els estudis. Però aquesta millora s’aplica alhora que s’eliminen altres mesures de suport educatiu. El professorat, davant la impossibilitat de gestionar la diversitat a les aules, derivarà a FP l’alumnat més difícil, i això suposarà la seva devaluació social. A més a més, serà una eina de disciplina: el que doni problemes a classe, anirà a la FP, com passava amb la LGE (llei franquista).