Macba: ser ferotge o no ser

Així com l’objectiu del seu veí però no rival CCCB és obrir interrogants inquietants, l’objectiu del Macba consisteix a incomodar. Així com els responsables de l’òpera han de lluitar, en bona part quixotescament, contra aquella versió del conte d’Augusto Monterroso que fa, «quan em vaig despertar, el Liceu encara hi era», els del Macba s’han de revoltar contra el seu propi mirall. Així com el MNAC ha d’idear i renovar relats d’extraordinària potència interpretativa per superar l’handicap de la manca d’obres cabdals, el Macba s’ha d’obrir pas entre els instal·lats a cops de serra mecànica. La pregunta no és si ho fa o si ho feia, perquè la resposta positiva és evident d’ençà que Manolo Borja-Villel va incorporar-lo al carril de la inquietud social. La pregunta és si ho fa per a la tribu o passa el Rubicó.

   

 Bartomeu Marí va censurar l’obra 'La bèstia i el sobirà' perquè traspassava el cercle dels predisposats a refregar-se felinament en la dissidència per tornar cap a casa autoreconfortats. Renunciar a l’escàndol equival a convertir el museu en una gallina de corral que deposa els seus ous a canvi de pinso i a sobre cloqueja satisfeta. El Macba serà ferotge o no serà, i hem d’entendre aquest no ser com a sinònim de ser anodí. Anodí com els panets de coloraines de Miralda que tanta gràcia ens feien als anys 70. Anodí com les núpcies del Colom barceloní amb la Llibertat novaiorquesa i altres ocurrències publicitàries més tardanes que ja no en feien gens, de gràcia.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

  

 Compareu-ho amb 'Gelatina dura' i observareu la diferència entre el vessant publicitari i el destroyer, entre les mirades que incomoden i les que rellisquen. El dia que els artistes reconvertits en decoradors, i en primer lloc Jaume Plensa, passin de pressionar el Macba a témer ser-hi exposats, és a dir, desemmascarats, el nou director Ferran Barenblit haurà fixat la funció de l’espai, esperem que per una bona temporada.