Espinar, Cebrián i Yoko Ono

Diu la llegenda que després del triomf socialista en les eleccions del 1982, la primera majoria absoluta de Felipe González, el llavors plenipotenciari vicepresident Alfonso Guerra va aconsellar als ministres no llegir el diari El País abans de dinar. Així s'assegurava que prenguessin alguna decisió pel seu compte. L'acudit dóna una idea de l'enorme influència del diari madrileny en aquell temps, un prestigi merescut per la seva trajectòria durant els anys de la Transició.

Gairebé 25 anys després ens trobem que la primera línia de defensa del nou partit de l'esquerra, Podem, davant un escàndol de corrupció, és precisament que l'assumpte ha sigut fet públic pel grup de comunicació del diari El País, convertit així en el principal adversari de Pablo Iglesias.

Vista, a més, la diatriba de fa una setmana de l'exsecretari general del PSOE, Pedro Sánchez, el que és sorprenent no és que Juan Luis Cebrián, el màxim responsable de Prisa, rebi avui el mateix tractament que la viuda de John Lennon -«la culpa de tot la té Yoko Ono»- sinó que el partit que ha vingut a regenerar/refundar el «règim del 78» recorri a posar el focus en el mitjà que ha publicat la notícia per justificar el nyap comès per Ramón Espinar, aspirant a ocupar la secretaria general de Podem a Madrid.

Reacció 'guerrista'

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

La resposta és, en la seva simplicitat, la mateixa que la de Guerra quan va atribuir a la premsa de dretes l'escàndol per les notícies sobre el despatx oficial que ocupava el seu germà Juan. Això va passar el 1989, quan Espinar tenia 3 anys.

És molt probable que el tractament de la premsa de la relliscada d'«un xaval de 21 anys» per revendre una vivenda protegida hagi sigut excessiu. Però la reacció guerrista de la cúpula de Podem deixa molt a desitjar. I en el fons reflecteix la mateixa veneració -aquesta vegada per passiva- pel poder de la premsa tradicional que sentien els socialistes dels anys 80. Seria millor que Espinar i Podem entenguessin que és difícil de perdonar una relliscada de qui cada dia dóna lliçons de moral pública.