Montserrat Roig, vigent 25 anys després

Si visqués, Montserrat Roig avui tindria 70 anys i molt probablement hauria augmentat la condició de referent de la literatura catalana que tenia quan un càncer se la va endur prematurament el 1991. I molt probablement també mantindria l'esperit crític i inconformista que la va fer destacar els anys finals del franquisme i els primers de la democràcia. No és difícil imaginar que avui l'escriptora i periodista seria així si tenim en compte la vigència que tenen els seus textos, gran part dels quals van ser publicats a EL PERIÓDICO entre el 1978 i el 1988. La seva curiositat intel·lectual i el seu interès pel passat recent -tenim els seus esplèndids llibres-reportatge sobre els catalans als camps nazis o el setge de Leningrad- els va combinar amb encert amb una defensa apassionada del que avui es coneix com a apoderament de la dona en una societat llavors encara molt ancorada en un masclisme ancestral. Sens dubte, i sense desmerèixer cap altra autora, Montserrat Roig va ser l'escriptora feminista dels 70 i 80 a Catalunya, i que 25 anys després de la seva mort la seva memòria i la seva obra continuïn molt presents li confereix històricament un paper de precursora. Dona polièdrica però molt compromesa políticament, va mantenir sempre una mirada pròxima de les persones i les coses, i la seva actitud vital i la seva fecunda producció amb prou feines en dues dècades van marcar un camí que després han pogut transitar amb més facilitat altres dones que s'han dedicat a la literatura.