Vacances escolars necessàries a la tardor

Al debat sobre el calendari i els horaris escolars s'hi afegeix ara la idoneïtat o no d'establir una setmana de pausa o vacances a la tardor. Cantàbria així ho ha regulat, de manera que divideix les 175 jornades lectives (que no varien) fent una setmana de vacances cada dos mesos. D'aquesta manera, organitzen el curs en cinc bimestres: el primer fins al 31 d'octubre (amb 35 dies de classe), el segon fins Nadal (amb 33 dies lectius), el tercer fins al 20 de febrer (amb 32 dies lectius), el quart fins a Setmana Santa (amb 31 dies lectius) i el cinquè i més llarg (44 dies lectius) fins a acabar el curs a l'estiu. 

És una proposta més racional i efectiva que permet al professorat planificar millor el temps i fer una primera avaluació a la tardor que detecti problemes inicials en els alumnes per poder resoldre'ls. No pot ser que la primera avaluació es faci per Nadal després d'un període tan dens i carregat. Menys encara si les escoles funcionen amb esgotadores jornades compactadesescoles en horari matinal. Una opció, per cert, l'eficàcia de la qual segueix sense ser avaluada. 

La nova proposta de bimestres té avantatges pedagògics si s'introdueixen certs canvis complementaris. El principal és oferir activitats paral·leles d'aprenentatge en les noves vacances de tardor i febrer, facilitant les escoles obertes i la conciliació familiar. S'han d'aprofitar no només per a accions de reforç sinó, sobretot, per obrir el currículum i l'aprenentatge a la ciutat, a l'entorn i a la vida real. El professorat hauria d'acordar un pla globalitzat i interdisciplinari que vinculi el fonamental de les matèries amb un projecte concret d'entorn en el qual participin altres actors educatius (entitats, professionals, museus…).

ETAPA INTERMÈDIA

Notícies relacionades

Els escolars de Cantàbria faran una setmana de vacances cada dos mesos de classe

Trastorn horari, estalvi mínim

El segon canvi que aportaria avantatge pedagògic seria més estructural i troncal. L'actual tall entre primària i secundària als 12 anys no es fonamenta en el desenvolupament cognitiu dels nens. S'ha de regular una nova etapa intermèdia (NEI) entre els 10 i 13 anys com a transició pedagògica entre la primària i els instituts. Als 9 anys acaben els processos bàsics de matemàtica i lectoescriptura i el raonament abstracte no arriba fins als 14 anys. La NEI té sentit pedagògic per anar treballant les intel·ligències múltiples, la curiositat intel·lectual i els mètodes més sistemàtics per projectes. És una transició necessària que acabaria amb tantes repeticions a primer i segon de l'ESO, al mateix temps que fonamentaria millor el rendiment entre els 14-16 anys i es reduiria, així, el fracàs escolar.

Benvinguda sigui la pausa escolar a la tardor (i febrer) si s'introdueixen aquests canvis que aportarien clars avantatges pedagògics. Al mateix temps, s'hauria de clarificar el debat i diferenciar entre el temps docent, el temps dels alumnes i el temps en què l'escola ha d'estar oberta, perquè no són coincidents. A més de canviar els irracionals horaris i el fus horari de Berlín implantat per Franco que incideixen que els nens espanyols dormin una hora menys que a la resta d'Europa.