Els díscols

Fa només una setmana, durant l'últim comitè federal del PSOE, una de les preguntes més repetides als seus líders quan arribaven a la seu de Ferraz era què pensaven fer amb els que se saltessin la disciplina de vot. Set dies després la paraula 'expulsió' continua tronant com l'avançament d'una gran tempesta. Públicament ens diuen que són expressions massa dures però en privat segueixen exhibint-les. «No estem pensant en l'expulsió», deia dijous al Congrés el president de la Gestora, Javier Fernández.

En unes hores sabrem si els diputats i diputades que han dit públicament que votaran no a Rajoy compleixen la paraula (es calcula que poden ser uns 14). I sabrem també si hi ha conseqüències per saltar-se l'ordre del seu partit. El reglament del grup parlamentari socialista contempla la possibilitat d'acordar la llibertat de vot per raons de consciència, una vegada escoltades les raons del diputat.

Hi ha casos d'indisciplina a l'hemeroteca: reforma laboral, el procés a Catalunya i l'abdicació del Rei. No obstant, la gestora que dirigeix ara el PSOE assegura que dir 'no' a Rajoy no té a veure amb raons de consciència, l'ètica o la moral. «Entregar el govern a la dreta i fer president Mariano Rajoy» ho és, defensen a l'altre costat. Tot es podria quedar en una multa de 600 euros però la veritat és que el reglament del PSOE inclou al seu article 78 la possible expulsió si es considera «greu» l'actuació del diputat. Això ho decideix la comissió d'ètica i garanties (els membres de la qual segueixen sent els de l'anterior direcció).

Com un club privat

Notícies relacionades

Els 15 diputats socialistes que han votat 'no' a la investidura de Rajoy

El PSOE justifica la seva abstenció com un "servei a Espanya"

Si hi ha expulsió d'uns 20 diputats el PSOE es pot trobar amb el sorpasso de Podem que va evitar en les eleccions del juny passat. Així que veurem com gestionen aquest embolic. Perquè hi ha qui aquests dies defensa que estar en un «club privat» com pot ser un partit polític exigeix acceptar les seves normes, i si no les comparteixes dimitir i marxar. Però també hi ha qui creu que la primera obligació d'un diputat és respondre als seus votants. I aquí rau el problema. ¿El votant del PSOE va escollir el candidat que va defensar el 'no' a Rajoy i/o el partit que deia això en campanya i fins i tot després de les dues derrotes electorals i ara ha canviat de tesi? ¿Es poden fer compatibles els dos arguments?

Els díscols han guanyat de moment només la primera batalla, la del relat. Apel·len a la coherència. Diputades com Rocío de Frutos Madrazo o Zaida Cantera diuen que volen poder sortir al carrer i mirar la gent a la cara. I davant seu els que intenten explicar amb molta dificultat que l'abstenció servirà per aplicar el programa electoral del PSOE governant el PP. Costa de creure. Veurem què passa.