¿Assassinar Pedro Sánchez?

Pedro Sánchez la va encertar quan va apostar pel Govern d’alternança, però es va equivocar quan l’endemà del no de Pablo Iglesias (votant al costat del Partit Popular) no va preparar el terreny per a una abstenció tècnica. I al voler imposar la seva línia sense discutir altres opcions legítimes.

El canvi –per culpa del no de Podem– era un relat admissible. No ho és el canvi amb batusses i sang del comitè federal de l’1 d’octubre. Em diuen que Alfonso Guerra assegura que aquesta crisi socialista és la més greu perquè no hi ha relat ni líder que el defensi. No està Felipe González –excepte un matí a la SER– defensant abandonar el marxisme. I amb l’explicació raonable d’Antonio Hernando dijous no n’hi ha prou, ni de bon tros. Però després de la trencadissa, el més intel·ligent era que la gestora tractés de tancar ferides. ¿Com? Vot contrari de tot el grup excepte d’11 que no anirien a l’hemicicle. Així s’aconseguia l’objectiu –no a noves eleccions– pagant el preu de no vetar la investidura. Quedava per definir la gens fàcil política futura i la seva comunicació a l’opinió pública, però no s’alimentava la baralla interna.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

La gestora ha escollit un altre camí a l’ordenar una abstenció total i arriscar-se a una crisi amb el PSC i altres diputats. ¿La raó? Hi havia una batalla estratègica –fins on intentar una molt difícil aliança amb Podem– però també una guerra de tribus. La cap de la tribu andalusa volia des de feia temps descavalcar Sánchez. I aquest no va saber atraure’s cap baró amb poder territorial (excepte Francina Armengol), ni els expresidents, ni Rubalcaba. També es va comportar com una tribu.

Companys de partit

I ara Susana Díaz creu que el futur del PSOE passa per tirar tones de sal per evitar que Sánchez ressusciti. Ja se sap allò d’«enemics, enemics acèrrims i companys de partit» que va entonar el democristià Adenauer. Tot i que assassinar Sánchez pot beneficiar algú, no sembla el millor perquè el PSOE recuperi la unitat i sigui una alternativa socialdemòcrata vàlida per al 2017.