L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals.

Les normes de Rajoy

2
Es llegeix en minuts
undefined33016236 madrid  02 03 2016 pleno de investidura de pedro s160302092022

undefined33016236 madrid 02 03 2016 pleno de investidura de pedro s160302092022 / Juan Manuel Prats

La segona sessió d'investidura de Mariano Rajoy va acabar com estava previst, amb el no del Parlament al candidat popular, a falta que dissabte l'abstenció del PSOE -adopti la forma que adopti- elevi a la presidència el líder conservador. El torn de rèpliques i contrarèpliques va servir perquè Rajoy marqués a l'oposició el terreny de joc en el qual vol que es desenvolupi la legislatura. La mà allargada de Rajoy -obligada per l'aritmètica parlamentària- no és un camí cap al que el futur president del Govern va anomenar «contrareformes».

En les seves intervencions, el candidat va marcar amb claredat almenys dues línies vermelles: les reformes econòmiques, com la del mercat de treball -«Es poden fer canvis raonables, però no revertir la política econòmica»- i la seva postura immobilista davant el procés sobiranista a Catalunya, com va demostrar en el seu intercanvi amb Joan Tardà i Francesc Homs, novament un trist diàleg per a sords. Rajoy advertia així, sobretot a C's i PSOE, que tot i que no té prou majoria per governar en solitari, la seva posició és la més sòlida de l'hemicicle. La seva primera concessió, la revàlida, en realitat forma part del seu acord amb Albert Rivera.

Notícies relacionades

En aquest sentit, la intervenció més difícil va ser la del portaveu socialista, Antonio Hernando. Exnúmero dos de Pedro Sánchez i fins dimecres passat fervent defensor del no és no, a Hernando li va tocar defensar l'abstenció del seu partit (de dissabte, no d'ahir) com un «servei a Espanya». Costa de veure com aconseguirà el PSOE marcar l'acció de Govern del PP. Abans s'ha de recuperar d'un enfrontament intern al qual falta l'últim capítol, que és veure qui s'abstindrà i qui no en la votació de dissabte.

Rivera, tot i que segueix jugant amb la incomoditat que diu que li suposa el seu pacte amb el PP, es va mostrar més dur amb Podem que amb Rajoy. Aquesta és una situació que beneficia Iglesias, que amb el seu habitual estil mitinguer es va arrogar el paper d'única oposició real i va buscar el cos a cos amb Rajoy, cosa que sens dubte serà una constant de la legislatura. El fugaç abandó de l'hemicicle dels diputats de Podem quan la presidenta del Congrés no va concedir la paraula a Iglesias augura futurs gestos efectistes i estèrils, més propis de l'agitació social que de la tasca legislativa. No només Rajoy va utilitzar la sessió per marcar el terreny.