"Sóc ballarí de tango, argentí i musulmà"
Juan José Fares recorre el món ballant tango. Abans, va portar a terme el pelegrinatge a la Meca. L'islam dansa amb ell.
La seva àvia, que li va ensenyar a cantar tangos, va ser la metxa que va encendre en Juan José Fares (Buenos Aires, 1987) la passió pel ball que és el seu bitllet d'avió amb destí a qualsevol país, a la gent i a la vida que va escollir. Batejat com a Juan José, però conegut per Emir, ballava a la rebotiga de la ferreteria del seu avi, al barri José Ingenieros de la capital argentina, quan no hi entrava ningú. Ballava tangos de Troilo, Fiorentino, Di Sarli i Gardel, «fins que arribava un client i em veia. Vaig posar un timbre per saber quan entrava algú i havia de deixar de ballar».
—I després de la ferreteria, ¿com va saltar a l'escena?
—Un proveïdor del negoci que em va veure ballar li va proposar a la meva mare portar-me a unes classes amb ell. I allà va començar tot. Vaig aprendre a ballar tango amb jubilats. Però des de petit sempre he volgut anar amb americana i corbata i viatjar pel món. I gràcies a Déu és el que faig.
—¿Per qui li diuen Emir?
—A l'Argentina abans no es permetien els noms àrabs. Els meus pares -argentins, com els avis- em van inscriure com a Juan José, però tota la vida m'han dit Emir.
-¿És musulmà per tradició familiar?
—Sempre ho he sigut, sempre he tingut la meva fe en l'islam. He estudiat altres religions i cultures, i a mesura que ho feia, més entenia l'Islam. Als 22 anys, vaig comprendre que havia d'assumir un compromís sincer amb la meva religió i treballar per ella, no ser musulmà de boca cap enfora. És una decisió molt personal, molt de dins. Vaig sentir que treballar per a Déu de diverses maneres era la millor inversió per a la meva ànima. Vaig sentir molta set de fe i coneixement.
—¿En què consisteix el seu compromís?
—Treballo amb un grup de joves a la Casa per a la difusió de l'islam. Assistim els sense sostre i visitem malalts.
—¿Quins falsos mites de l'islam desmunta?
—Hi ha una campanya de demonització de l'islam, amb molts interessos al darrere. L'islam no és terrorisme. El musulmà no assassina, no roba, no exerceix violència. A l'acabar de ballar i conversar amb la gent, queden atònits al saber que sóc argentí i musulmà. Jo mostro que l'islam és una cosa natural, no vestim túnica, ni muntem camells. Tampoc posem bombes. L'Islam ensenya que qui mata una persona injustament mata en ella tota la humanitat i qui salva una vida, salva tota la humanitat, és l'antítesi de l'ISIS (Estat Islàmic). L'islam és acceptació, pau, amor i lliure albir.
-¿I el ball, què aporta a la seva vida?
-El ball és alegria i aporta salut a la vida. Si caminar fa bé al cor, imagini's quants quilòmetres caminem ballant tango una nit. Per a mi és un honor representar el meu país al món, mostrar la nostra cultura, el nostre tango. A Barcelona hi ha una gran comunitat tanguera.
-¿Quin és el missatge del tango?
-És la dansa popular sorgida al carrer, a les barriades de Buenos Aires, i avui regna a tot el món. Pots veure un israelià i una palestina ballant en una milonga, unint llaços. El ball, com l'amor, no hi entén de nacionalitats ni de religions.
-Ballarí de tango musulmà, ¿n'hi ha més?
-A l'Argentina sóc l'únic. N'hi ha un altre a Los Ángeles. Al voltant del món, qui em coneix em rep amb menjar sense porc ni alcohol. És molt bonic sentir-se estimat i respectat. Jo aconsello viatjar i conèixer cultures, comprovar que l'amor és l'únic llenguatge que tots entenem.
Notícies relacionades-Vostè balla i fa classes de tango...
-Sóc professor i alumne. El ballarí mai deixa d'aprendre. Jo prenc classes setmanals a l'estudi del mestre Canelo, al barri porteny d'Abasto. Allà vaig perfeccionant-me i aprenent el que no sé. Parlant en crioll: no te podés dormir.
