Ni cap ni peus

Els partits polítics volen que reflexionem molt. Però em temo que no volen que ho fem sobre ells, sinó sobre altres coses. Fa un parell de setmanes van voler que reflexionéssim sobre el genocidi en el descobriment d'Amèrica i van reclamar que es retirés l'estàtua de Colom que hi ha a Barcelona. ¡I un ou!, van venir a dir els partits contraris a la iniciativa, desitjosos que també ens trenquem el cap i pensem el que ells pensen. I com que estàvem meditant sobre el que ens deien tots, ens va passar per alt cavil·lar sobre els nostres dirigents. Potser si haguéssim reflexionat sobre ells se'ns hagués acudit una meravella de conjunt escultòric dedicat a aquests impressionants polítics del segle XXI, monument que inclouria aquesta inscripció: Experts a mantenir polèmiques no fos cas que calgui posar-se a solucionar problemes de veritat.

I mentre van conquistant el futur, els grans problemes del present (precarietat laboral, corrupció, empobriment de la cosa pública...), els partits ens van llançar una altra polèmica. Suposo que perquè no parés-sim d'exercitar la ment i tenir-nos entretinguts. Gràcies a l'art que tenen els estadistes, aquesta controvèrsia també es va relacionar amb l'escultura. Concretament, amb una peça que Juan Antonio Samaranch, expresident del Comitè Olímpic Internacional, va donar a Barcelona. Uns polítics volien treure l'obra de l'ajuntament pel passat franquista d'aquest senyor dels anells, però altres polítics no volien moure-la. I com que estàvem reflexionant sobre l'art que va tenir Samaranch per viure com un gínjol tant en la dictadura com en la democràcia, potser ens vam oblidar de reflexionar sobre què fan els nostres governants perquè nosaltres puguem viure millor com més aviat millor.

Notícies relacionades

Artur Mas considera "una provocació innecessària" l'estàtua de Franco al Born

L'Ajuntament de Barcelona retira l'estàtua de Franco davant del Born després de ser tombada

Franco al Born

Però com que potser van descobrir que encara no estàvem prou distrets, els partits van protagonitzar un altre debat que estic gairebé segur que no servirà per reduir les llistes d'espera sanitàries. Encara que, això sí, ens vam quedar de pedra, ja que va aparèixer una altra escultura. En aquest cas, no sé si és més correcte dir que és una peça o que és un peça que déu n'hi do. Em refereixo a Franco, que va sortir al carrer decapitat en una exposició al Born. Per a uns polítics, l'expo pretenia que reflexionéssim sobre el franquisme. Per a altres polítics, en canvi, aquesta mostra era un error. I ens vam posar a reflexionar. Si les dictadures no tenen ni cap ni peus, exposar l'escultura d'un dictador sense cap és prematur, ja que està inacabada. Hi falten retallades. I, a nosaltres,  ens en sobren. I també sobren polèmiques absurdes. Però no perquè no tinguin raó de ser, sinó per notícies com aquesta: «Augmenta el nombre de treballadors que cobren menys de 300 euros al mes». Per resoldre això, ¿hi ha algun polític que estigui reflexionant?