Carme Barba: "Ara sí que em sento mutilada"

Va patir una mastectomia, va reinventar el sexe amb la seva parella i va escriure una novel·la eròtica. Però el destí va fer un altre gir.

3
Es llegeix en minuts

L’origen d’aquesta història és un càncer de mama. El que li va tocar a Carme Barba (Reus, 1966), enginyera i inspectora de treball. Sense pit i sense por, va decidir inventar un nou llenguatge eròtic. Per la seva parella. Va resultar excitant, i fins i tot va donar per escriure una novel·la. Però la fatalitat va marcar un final per al qual no hi ha paraules.

–El 2008 va fer aparició el tumor. 

–Sí. Em vaig operar a la privada. Atents a l’estètica de la mama, van deixar tot el mal dins. Vaig decidir posar-me en mans de la Vall d’Hebron. Mastectomia, expansor i químio.

–Una tríada mortificant.

–No tenia por per mi. Em preocupava el Jordi, la meva parella, el meu amor. Si ell estava bé, jo estava bé. Volia que se sentís còmode amb mi, sense pit, calba…

–Símbols de la feminitat triturats.

–La sexualitat era molt important. La calvície la vaig arreglar amb una perruqueta, però tenia sequedat vaginal. Vam inventar un món eròtic diferent, amb jocs de llums, llenceria, cuir... Ell es va implicar molt a alimentar el desig d’una altra manera.

–No és el més usual.

–No. I llavors va passar una cosa inesperada. Em vaig comprar un mugró artificial, em vaig posar una samarreta de licra i vaig anar a una classe de spinning. Al final de la sessió, un senyor que pedalava al meu costat, em va dir: «¿Saps que tens uns pits molt macos?». Vaig haver d’agafar-me fort al manillar. Vaig sortir del gimnàs com si m’haguessin omplert les bateries. Amb aquell senyor, un llibertí, vam començar a intercanviar correus. No estava acostumada a les paraules eròtiques.

–¿Li va explicar que l’havien operat?

–Al principi no. També vaig començar a escriure’m amb un advocat.

–¿A la seva parella li va semblar bé?

–Un dia em va preguntar què hi tenia jo amb aquells dos homes. Però no hi havia més relació que l’epistolar, que em va inspirar a escriure relats eròtics i una novel·la, 'Jaque mate al orgasmo nocturno'. Me la van editar en 'e-book' i jo vaig finançar-ne la versió de paper.

–Una excel·lent notícia.

–Amb la novel·la acabada de sortir de la impremta, se’m va acudir firmar-ne exemplars mentre participàvem al European Ballon Festival, el 12 de juliol del 2015, a Igualada. El Jordi pilotava el globus. Anàvem vuit a la cistella. El dia era fantàstic. Ja estàvem baixant, però el Jordi no va voler aterrar en un camp que no estava segat. Va preferir pujar una mica i fer-ho en el següent. La cistella va topar contra un marge. Vam volcar i vam sortir disparats tots menys dos. El Jordi, que feia 1,90, va córrer a penjar-se de la corda per fer contrapès i tots dos van poder saltar. Però la nau va pujar ràpid i es va endur el Jordi. Quan estava a 50 metres, es va deixar anar. El vaig veure caure.

–El cas va sortir a la premsa, sí.

–En dues mil·lèsimes de segon la meva vida no va ser la mateixa. Estava sense ell. Sola.

–¿No té família?

–Tenia 11 anys quan el meu pare va marxar de casa. I quan el Jordi i jo ens vam mudar a Sitges, fa 18 anys, la meva mare em va dir que la deixava penjada i que no volia saber de mi. Vaig passar el càncer i la mort sense el seu suport.

–Ho sento.

–L’octubre passat, el dia del càncer de mama, vaig decidir donar els diners del llibre a la investigació oncològica. Vaig pensar en la Vall d’Hebron, però vaig rebre un correu dient que havia d’entendre que no totes les pacients podien compartir el contingut de la meva novel·la. ¡Si només els donava els diners! Els vaig donar a la Fundació del Clínic.

Notícies relacionades

–¿I ara?

–Ara sí que em sento mutilada. Una cosa és perdre un pit i una altra, qui és la teva vida.