Anar al contingut

Anàlisi

jrico7110721 gandesa terra alta 12 10 2007 simbolos franquistas en161011172337

La quotidianitat del franquisme

Queralt Solé

L'any 2010 el Memorial Democràtic de la Generalitat va presentar un cens de simbologia franquista a Catalunya. De les recerques efectuades s'establia que encara hi havia a les façanes de molts edificis 3.398 plaques de vivenda franquistes. Sis anys després les xifres han variat: se sap que hi ha comunitats de veïns que les han tret per pròpia iniciativa, però també altres estudis han localitzat plaques que no havien sigut comptabilitzades prèviament, com ha passat a Nou Barris, a Barcelona.

Enguany fa 80 anys de l'inici de la guerra civil. Durant gairebé 40 anys el règim va aprofitar qualsevol ocasió i mitjà per fer apologia de la seva victòria i sobretot per fer saber als perdedors que havien sigut derrotats. Calia fer evident en tot moment i circumstància que el final de la guerra potser havia comportat la pau de les armes, però també que seguia una altra guerra contra l'enemic polític, ideològic, social, religiós i cultural -l'enemic que el franquisme havia vençut- perquè quedés clara la seva derrota total.

Durant gairebé 40 anys es van erigir monuments arreu, es van fer relleus escultòrics, es van canviar noms de carrers, places i avingudes, es van pintar parets amb exaltacions diverses i es van col·locar a les façanes de les esglésies plaques que només recordaven els qui havien perdut la vida lluitant amb l'exèrcit sollevat o a la rereguarda de la república. La dictadura va monumentalitzar l'entorn i va aconseguir quelcom que fa que avui puguem parlar de certa desídia per part de tothom, tot i que per diferents circumstàncies: el franquisme va integrar en la quotidianitat del paisatge tots aquests elements. I tots ells van passar a ser quelcom quotidià i habi­tual.

El paper de les institucions

La major part de la societat i dels veïns que tenen a les façanes plaques amb simbologia franquista potser ni s'han fixat mai que hi són. I si s'hi han fixat, no han donat importància al fet que signifiquin una propaganda contínua del franquisme. Sovint per desconeixement, en molts casos ha imperat la no actuació envers aquests elements. Els veïns que sabien el que volien dir aquestes plaques fa temps que les van treure i fins i tot encara és visible la marca deixada a la paret.

Una altra cosa han sigut les institucions. Tot i que Catalunya, després de la mort de Franco, va ser pionera en l'eliminació de simbologia i herències franquistes, aquestes plaques no han sigut l'objectiu ni d'ajuntaments ni de la Generalitat perquè desapareguin i encara és possible arribar a comptabilitzar fins a gairebé 3.400 plaques en façanes d'edificis. I, quan s'han tret, ¿què se n'ha fet? El Centre de Col·leccions del Museu d'Història de Barcelona només conserva una d'aquestes plaques. ¿Quantes més se'n conserven, de les extretes, arreu? Sense cap mena de dubte, és important treure les plaques i altres elements franquistes dels carrers però és igual d'important, si no més, no oblidar ni permetre que amb l'eliminació d'aquests elements es caigui en el desconeixement del passat.

0 Comentaris
cargando