Al contraatac

2
Es llegeix en minuts
35684695 601

35684695 601 / CHEMA MOYA SERGIO BARRENECHEA (AFP)

Una de les frases que més repetia era «estic al·lucinant en colors». Li venia el riure fluix intentant explicar l'inexplicable. Un bon retrat del nostre país. Del que hem permès i del que potser segueix passant. Vés a saber. El protagonista en qüestió s'havia gastat gairebé 40.000 euros (en concret, 38.776 euros) d'uns diners que no eren seus, però no se'l veia gens preocupat. «Jo no he matat Kennedy», deia somrient. Arturo Fernández va aparèixer a El Objetivo fa just dos anys i aquesta setmana hem tornat a veure'l a la televisió.

Però ara assegut al banc dels acusats per les anomenades targetes black de Cajamadrid. La seva tranquil·litat contrasta amb la petició que ha fet la Fiscalia Anticorrupció. Demana per a ell un any i mig de presó i inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu (per presentar-se com a candidat) i per a l'exercici de l'activitat bancària durant el temps de la condemna. Gairebé tots els investigats utilitzen aquests dies un mateix argument: que els havien donat les targetes per a despeses de representació i que no van preguntar res més.

Anys prescrits

Notícies relacionades

Per això sorprèn que gent com Arturo Fernández reconegui obertament que aquelles despeses fossin, a més a més de pagaments en botigues Benetton, Nespresso, Carolina Herrera, perruqueries o restaurants, en... ¡¡farmàcies!! En concret, Arturo Fernández, segons l'extracte fet públic de la seva targeta, es va gastar 116 euros en una farmàcia. I pràcticament 24 hores després va tornar a fer servir la targeta black de Cajamadrid per pagar 124 euros al mateix establiment. Quan en aquella entrevista l'hi vam preguntar, ens va dir que necessitava «una aspirina». I quan li vam recordar la quantitat gastada, va somriure i va dir: «Moltes aspirines». Fernández era llavors, a més a més d'empresari, president de la patronal madrilenya, la CEIM.

És una de les 87 persones que van rebre les targetes black. Van gastar 15,5 milions d'euros en total, però tota la part corresponent als anys que van de 1999 al 2003 ha prescrit. Potser el que més cabreja és sentir-ne molts ara dir que no van preguntar sobre l'ús de la targeta, si formava part del salari, ni sobre qui havia de declarar-ho. Ara fins i tot algun (Rafael Spottorno, excap de la Casa del Rei) ha demanat que no deixin estar a les portes del lloc on se celebra el judici els preferentistes. Els que van perdre els estalvis de la seva vida en aquella entitat. Molts dies em pregunto què explicaran els llibres d'història de tot el que estem vivint aquests anys a Espanya. Quin serà el retrat que es farà d'una època en què podien riure's de nosaltres.