Gent corrent
"Sí, jo vaig coquetejar amb la mort en la meva depressió"
Helios E. Quintas ha posat paraules allà on la depressió només deixa silenci i dolor, per explicar com la va superar
El filòsof Aldous Huxley (1894-1963) deia que «l’experiència no és el que li passa a algú, sinó el que aquesta persona aprèn del que li ha passat». Un abric de doble capa, doncs: el que passa a fora i el que se sent a dins. Això és el que narra el llibre 'Momentos de lucidez', sobre l’experiència de la depressió que Helios Edgardo Quintas Díaz (Mar del Plata, Argentina, 1961) va viure, què hi va aprendre i com la va superar. Va editar una espècie de manual que obre el seu aprenentatge a qui passa per una depressió. També a familiars i amics que pateixen silenci i dolor per aquesta vivència, que avui celebra el seu Dia Europeu.
–¿Què sent al mirar enrere la seva depressió? Sento que vaig tornar a néixer, i gràcies a la teràpia. Si la fas a consciència, en una teràpia aflora el que et fa mal. Els pensaments són cosins germans dels sentiments, estan connectats. I, en la depressió, els pensaments estan malalts, i s’imposen, per això els sentiments són negatius. La depressió no et deixa triar què penses, et lliga als pensaments malalts. La medicació i la teràpia desfan el nus.
–¿Com s’escull un bon terapeuta? Preguntant al metge de capçalera; al Col·legi Oficial de Psicòlegs, a Catalunya, o a altres pacients. A cada poble i ciutat hi ha professionals que són referents.
–¿I com saber si s’ha encertat? Al psicòleg l’hi has d’explicar tot, fins a les entranyes, les pitjors coses que et puguin passar, perquè tot això seran les seves eines per ajudar-te. Si a les sessions no sorgeix tot de tu, o no t’obres, és que no has trobat el professional adequat, i hauries de buscar el que ho sigui. L’única manera de curar una depressió és parar i dialogar amb tu mateix, revisar la teva vida, treure-ho tot, sense por. I el bon terapeuta és el mirall que et completa el que tu no veus.
–¿Com va començar la seva depressió? A finals del 2009 vaig començar a tenir problemes digestius i a dormir poc i malament. M’aixecava a les sis per anar a treballar –instal·lacions elèctriques a domicili per a una empresa–. I de nit se’m feia la una coordinant accions per a l’Organització Internacional de Descendents d’Espanyols (OIDE), que presidia i que ajuda fills i néts de descendents d’espanyols [ell és nét de gallec] a aconseguir la nacionalitat. M’enfadava constantment amb tots, amb els voluntaris de l’OIDE, amb els meus fills, tot m’enfurismava i alterava.
–¿Hi va haver alguna cosa que va fer de detonant? Sí, n’hi va haver una. Vaig anar a mirar una caldera a casa d’una parella d’avis. Em preguntaven per què no funcionava i jo els vaig contestar malament. Els vaig dir que no ho sabia i que deixessin de queixar-se. I me’n vaig anar perquè vaig sentir que no estava bé. Els vaig deixar sense arreglar-los el problema i els vaig parlar malament. I de sobte em vaig trobar assegut al banc d’un parc, suant. Aquell dia vaig decidir buscar ajuda, perquè vaig veure que podia ferir els altres.
–¿I a vostè mateix? ¿Durant la depressió va pensar en algun moment a morir? Sí, vaig coquetejar amb la mort en la meva depressió. No he pensat mai tant en la mort com durant la depressió. Però pensar en els meus fills, la meva mare, la meva oenagé, i que deixaria gent penjada em frenava.
–¿Què va ser clau per curar-se? El meu cap, que va entendre la meva situació –cinc mesos de baixa i gairebé dos anys de recuperació–, el meu metge del CAP i la meva psicòloga. I viure en l’ara, gràcies al 'mindfullness'.
–El seu projecte www.momentosdelucidez.com engloba tallers per a tothom a Procornellà. ¿Què persegueix amb ells? Parlar de la depressió. Com més en sapiguem, més fàcil serà combatre-la. Per això crec que psicòlegs, psiquiatres i metges han de fer xerrades a les escoles.
Notícies relacionades
–¿Com veu la vida ara, sense depressió? Amb amplitud, veig moltes opcions.
