Colòmbia, por a la pau

Colòmbia, un país exhaust de violència, vota aquest diumenge un acord de pau que haurà de posar fi a 54 anys de guerra entre l'Estat i les FARC, la guerrilla més antiga d'Amèrica Llatina. Han sigut cinc dècades i mitja en què han perdut la vida més de 220.000 persones. Colòmbia acumulava el 2015 més desplaçats interns que Síria, gairebé set milions davant sis milions i mig. Parlem d'un conflicte que ha arrasat l'economia d'un país ric en biodiversitat i en matèries primeres que és el doble que Espanya pel que fa a la mida. Una guerra de 54 anys deixa ferides psicològiques difícils de reparar. El 82,9% dels colombians tenen menys de 54 anys. Només coneixen l'estat de guerra, les armes, les bombes i la por. És un país ferit.

El 'sí' necessita el suport del 13% del cens electoral, que equival a 4.396.626 vots. Les últimes enquestes indiquen que la seva victòria serà còmoda. Els defensors del 'no', entre ells l'expresident Álvaro Uribe, han redoblat la campanya de la por amb una enganxada de cartells en llocs on hi va haver atemptats, “sí a les bombes”, diuen amb ironia. La majoria de les persones que votaran no han llegit els acords de pau firmats, que són de gran complexitat jurídica. Tots dos bàndols han recorregut a les emocions per defensar les seves posicions: a l'emoció de la pau els partidaris del 'sí'; a l'emoció de l'odi, els del 'no'.

JUSTÍCIA SUFICIENT 

Tot procés té dues fases: el cessament de la violència, que en aquest cas ha exigit quatre anys de negociacions entre el Govern de Juan Manuel Santos i els caps de les FARC, i crear i impulsar una cultura de pau que reemplaci la de la violència. És una cosa que no només afecta aquesta guerrilla, i l'ELN encara actiu; la violència ha estat incrustada a les Forces Armades, en la policia, en els paramilitars i en els narcos. La droga va corrompre també les FARC, que van passar de la utopia revolucionària a ser un dels càrtels més importants.

On s'han violat els drets humans de forma massiva és impossible la justícia completa. Només es pot aspirar a assolir una quantitat suficient de justícia que permeti la il·lusió d'una justícia total. Per aconseguir aquest mínim és essencial implicar-hi el màxim nombre de víctimes, perquè elles donen legitimitat a un procés de pau.

En la recerca de la justícia és essencial jutjar els caps que van cometre delictes de lesa humanitat, però també és important escoltar els que van patir la violència. Una comissió de l'ONU va recórrer Sierra Leone després de la seva guerra civil (70.000 morts, desenes de milers de mans amputades). Al cap d'un parell de mesos al país van elaborar un informe útil per entendre les causes, però no van estar-s'hi prou temps per escoltar totes les víctimes. Haurien calgut un o dos anys. Parlem d'una pau sostenible, de justícia, assumptes que valen la pena.

VERITAT I PERDÓ

A Sud-àfrica van crear les comissions de la veritat, en les quals persones que havien comès crims durant l''apartheid' podien confessar-los a canvi de perdó. En una de les sessions presidides per Desmond Tutu, un policia blanc va revelar com van matar a la comissaria un jove negre i després el van cremar en una barbacoa per fer desaparèixer la prova del crim. La mare del jove, que era a la sala, es va aixecar i li va donar les gràcies perquè ella només volia saber què havia passat amb el seu fill. Va ser un moment emocionant, de gran generositat. Els psicòlegs experts en xoc posttraumàtic sostenen que en aquests casos de violència armada, el contacte visual amb l'assassí calma la víctima. Aquest era el motor de la via Nanclares en el cas d'ETA, i que aquest Govern va interrompre.

Notícies relacionades

La comunitat internacional recolza Colòmbia en la firma de la pau

Naturgy: no tots els fons són iguals

Cap acord de pau és perfecte; tampoc ho són les victòries per més incontestables que siguin. Una victòria genera desig de revenja en el derrotat. Va succeir amb Alemanya després de la Guerra del Catorze. De Versalles en va néixer el nazisme.

A Colòmbia es plantegen reptes. Fins ara només hi havia dues alternatives: guerra o amnistia. És difícil convèncer una força armada que deixi les armes per anar a la presó. A Colòmbia s'aplicaran penes substitutives de presó per a aquells crims que no siguin de lesa humanitat. Els que confessin els seus delictes i demanin perdó tindran accés a aquesta justícia, que pot consistir a treballar amb les víctimes. Quan finalitza una guerra de 54 anys, el país està ple de murs mentals i físics. És la por el que estableix les fronteres interiors. El més difícil comença ara, perquè la pau no neix d'un acord firmat, sinó de la lluita quotidiana per viure sense guerra.