Harry Potter es va fer carn

El 1997, Harry Potter es va fer nen i va habitar entre nosaltres. No crec que ningú, en aquells moments, amb el primer llibre entre les mans, hagués pogut ni tan sols imaginar que, amb el temps, vindríem a parlar del fenomen en termes teatrals. Però resulta que sí, que ara el nen s’ha fet carn –i s’ha fet home també– i les cues d’espectadors fan la volta fins a tres vegades el perímetre del Palace Theatre de Londres.

    Fa dos mesos es va estrenar allà Harry Potter and the cursed child. En l’anglès amb què em defenso des de fa anys jo diria Harry Potter i el nen maleït, però els editors del text català han elegit traduir Harry Potter i el llegat maleït amb l’únic propòsit, n’estic segur, de fer-me dubtar a mi del meu anglès, i a vostès, de la seva lectura.

    És obvi dir que resulta dificilíssim aconseguir entrades. Però també és cert que entre «impossible» i «pròxim a l’impossible» queda sempre un buit que facilita les coses. Si vostè està disposat a pagar el que sigui, el que és pròxim es fa immediat, l’impossible desapareix i les entrades sorgeixen per art d’encantament. Qüestió de pasta. I la despesa s’amortitza, sembla, perquè Harry Potter arriba al teatre cavalcant un espectacle de cinc hores, en dues parts de dues hores i mitja, que poden veure’s de manera independent, en dies alterns, o totes dues el mateix dia, en sessió maratoniana.

Notícies relacionades

Per no repetir les eleccions

¿Per què es protegeix els fumadors?

    El que em sembla millor de tot això és la gran quantitat de gent jove que Harry Potter està portant al teatre. Tenint en compte que l’espectacle, segons crítics i opinadors, té molt de bon teatre, és d’agrair la tasca d’acostament i/o descobriment que es produeix. Persones que no s’havien plantejat mai trepitjar un teatre surten de la funció, m’expliquen, com si baixessin del mont Tabor, transfigurats. I si la llavor creix, és possible que estiguem parlant d’una legió de futurs espectadors.

    El text teatral, que acaba d’aparèixer aquí, s’ha convertit en líder de vendes. Pampallugues em fan els ulls només de pensar que avui, ara mateix potser, milers de persones estan «llegint teatre», cosa que editorials i llibreters han donat per impossible des de fa molts anys. Hi ha aquí una altra llavor sembrada que tant de bo pugui acabar fructificant en nous títols i tirades. Llegir teatre és perdre la por i aventurar-se sol en el paisatge. Deixar-se anar de la mà del narrador i aprendre a deambular entre parèntesis i cursives. Imaginar. Posar en escena. ­Crear.