LA RÀTIO

1
Es llegeix en minuts

Bona notícia que els preus, en l’índex avançat del setembre, ja es reflecteixin darrere el signe més per primera vegada des del 2015. És clar que només tres dècimes no són motiu perquè es doni per conjurat el risc de caure en deflació. I menys quan s’atribueix el repunt al fet que els preus dels carburants eren més baixos l’octubre de l’any passat. Aquí val la pena relacionar-ho amb el que prepara l’OPEP en la seva pròxima reunió de Viena, per un costat, però per un altre amb la nova advertència de la UE (¿quantes n’ha fet en poques setmanes?) que Espanya ha d’acabar amb el seu aïllament de connexions en gas i electricitat.

Que la inflació tendeixi a zero és coherent amb una altra dada que preocupa molt més els economistes, que els tipus a llarg termini també s’acosten al zero, cosa que indica un risc d’ajornament del consum. I no només això. El conseller delegat de VidaCaixa, Tomás Muniesa, manifesta la seva sorpresa positiva pel resultat d’una enquesta sobre l’estalvi dels joves del segle XXI (millenials). La mitjana de 155 euros al mes és «més de la suposada però menys de la necessària». Encara que la dada reveladora és que aquests 155 euros són el 17% de la mitjana d’ingressos. ¿Guanyar 600 euros al mes és positiu? Ni per a l’IPC, com es comprova. 

Temes:

Salaris IPC