La roda
Nova resistència
La llibreria Robafaves durant la seva acció SOS Robafaves. /
La llibretera aguanta, resisteix. En altres temps la resistència era l'oposició a un règim definit que no volia llibres escrits en la llengua perifèrica. En aquella època remota de persecucions i censures, la resistència era un fet col·lectiu. Tothom tenia clar que vèncer el poder amb ànsies d'aculturar la població sotmesa volia dir aferrar-se precisament a la cultura, al coneixement i a l'art. L'acció política no estava separada de la cultural i en la intimitat de les llars els lectors gaudien de les obres que no els deixaven exhibir públicament. A tot arreu van obrir llibreries que nodrien els assedegats de matèria literària. I comprar llibres en català era un acte d'amor propi però també de militància opositora.
Ara la llibretera resisteix, aguanta, però els poders contra els quals lluita són eteris, no sap ben bé on es localitzen, d'on vénen. La crisi, és clar, seria una de les explicacions a l'actual situació, la crisi ho explica tot, al capdavall. Però sospita que no és només això i que el canvi serà irreversible. Han minvat els lectors, han fugit en manada cap a distraccions digitals que els donen satisfaccions immediates, com sucre refinat, sense que hagin de pensar ni, encara menys, tenir vida interior i haver-la de treballar amb els textos dels escriptors. Per això molts dels seus clients es decanten per llibres fàcils, lineals, digeribles. Tot mastegat. I encara gràcies. Encara gràcies que aquests no se'ls baixen de qualsevol lloc pirata.
La llibretera aguanta, resisteix, però en els darrers mesos se li ha fet ben complicat de pagar els rebuts. Ja va fer tots els ajustos possibles quan va començar la davallada i ara ja no en pot fer més. Va anar al banc a demanar un petit préstec per passar el tràngol i li van dir que no, que el seu és un negoci de risc. Si fos un bar, encara, però ¡una llibreria!
