La crisi del projecte polític europeu

El referèndum que s'acosta

La pròxima consulta a Hongria sobre quotes de refugiats s'inscriu en la creixent onada de xenofòbia

3
Es llegeix en minuts
Hungary’s Prime Minister Viktor Orban reacts as he leaves a European Union leaders summit in Brussels, Belgium December 18, 2015.    REUTERS/Francois Lenoir

Hungary’s Prime Minister Viktor Orban reacts as he leaves a European Union leaders summit in Brussels, Belgium December 18, 2015. REUTERS/Francois Lenoir / FRANCOIS LENOIR (REUTERS)

El 5 de juliol el president d'Hongria, János Áder, va formalitzar la convocatòria del referèndum que havia anunciat el primer ministre Víktor Orbán sobre les quotes de refugiats als països de la Unió Europea. El dia 2 d'octubre els ciutadans hongaresos hauran de pronunciar-se sobre la pregunta següent: «¿Vol que la Unió Europea pugui estipular la instal·lació obligatòria a Hongria de ciutadans no hongaresos sense l'aprovació de l'Assemblea Nacional?».

El referèndum hongarès del 2 d'octubre s'inscriu en l'onada xenòfoba que assola Europa. En una controvertida votació promoguda pel Partit Popular Suís (SVP), el 2009 els ciutadans suïssos van decidir prohibir la construcció de nous minarets; i el 2010 van votar a favor de la «deportació» dels criminals estrangers. L'abril d'aquest any els holandesos van votar en contra de l'acord d'associació entre la Unió Europea i Ucraïna per evitar l'aixecament del requisit de visat per als ciutadans ucraïnesos i l'arribada de més immigrants d'aquell país a Holanda. L'ingredient xenòfob en el referèndum britànic del 23 de juny passat és de sobres conegut.

Lamentablement, el referèndum del 2 d'octubre pot no ser l'últim de la sèrie. Després de la previsible victòria del no a Hongria, altres països d'Europa central i oriental poden sucumbir a la temptació d'organitzar els seus propis referèndums. El febrer d'aquest any, el ministre d'Afers Europeus polonès, Konrad Szymánski, no va tenir pèls a la llengua a l'hora de declarar que el pla per assentar refugiats als països de la Unió Europea estava «mort». El seu primer ministre, Jaroslaw Kaczyski, va tenir el seu minut de glòria al suggerir que els refugiats portarien «malalties i paràsits» a Polònia.

Els dirigents del partit Llei i Justícia polonès (PiS) estan en l'ona de l'SVP suís i de l'extrema dreta holandesa. Però la prova que la xenofòbia és un credo transversal ens l'ofereix Eslovàquia, on el primer ministre socialdemòcrata Robert Fico s'ha fet famós per la seva retòrica antiimmigratòria en general i antimusulmana en particular. Sota el lema És impossible integrar els musulmansFico també s'oposa ferotgement al sistema de quotes i l'octubre del 2015 fins i tot va suggerir la possibilitat d'abandonar la Unió per aquest motiu. En qualsevol moment Fico pot optar també per la via del referèndum.

La pregunta del milió és: ¿hi ha alguna possibilitat de parar aquests referèndums que només serveixen per consolidar la xenofòbia europea? De possibilitats domèstiques, poques: a Hongria la Constitució prohibeix sotmetre a referèndum les obligacions que es deriven de tractats internacionals, però el maig passat el Tribunal Suprem va concloure que la consulta proposada per Orbán era legítima amb l'argument que no persegueix una modificació del tractat d'adhesió sinó simplement qüestionar una decisió puntual del Consell Europeu. En aquest conflicte de sobiranies entre la Unió i els estats nacionals resulta difícil que els tribunals nacionals dictaminin en detriment de la sobirania dels estats. Per raons òbvies, la Unió Europea no pot ser l'àrbitre que dictamini sobre què poden votar els ciutadans dels estats membres: fer-ho seria envair novament la sobirania nacional dels estats nacionals.

¿I el Consell d'Europa? ¿Podria fer-hi alguna cosa? El Consell d'Europa té un «codi de bones pràctiques» sobre referèndums que només s'ocupa de qüestions formals i no discuteix mai les matèries que poden sotmetre's a referèndum. I els requisits formals que estableix aquest codi tampoc ajuden a bloquejar consultes xenòfobes, sinó tot al contrari. Segons el Consell d'Europa, no és «recomanable» establir un quòrum de participació (un percentatge mínim), perquè fer-ho suposa assimilar els votants que s'abstenen amb els que voten no.

Notícies relacionades

Segons el Consell d'Europa, tampoc és recomanable establir un quòrum d'aprovació (un percentatge mínim del cens), per les dificultats polítiques que comporta una victòria per majoria simple que no superi aquest llindar. Imaginem-nos que el 2 d'octubre el 32% dels ciutadans hongaresos van a votar (és el percentatge de votants en el referèndum holandès). Per al Consell d'Europa, el referèndum serà vàlid, sigui quin en sigui el resultat. I imaginem que el 80% dels participants s'oposen al sistema de quotes (és el que pronostiquen els sondejos). Per al Consell d'Europa, la victòria del no serà vàlida. El 80% del 32% vol dir que amb prou feines el 25% del cens electoral d'un Estat membre rematarà el sistema de quotes de refugiats, desencadenarà una nova crisi a la Unió i posarà greument en perill el projecte polític europeu. Preocupant. Professor de la Facultat de Traducció

i d'Interpretació de la UAB.