EDITORIAL

Precarietat i accidents laborals

1
Es llegeix en minuts

Dimarts passat va morir un treballador al quedar sepultat sota bobines de cable de mida gran en una empresa a Sant Fruitós de Bages. L'accident va ampliar les negres estadístiques de sinistres laborals des que va començar l'any. Les xifres són preocupants. Un total de 360 persones han mort a Espanya en els primers sets mesos del 2016 durant la seva jornada laboral, cosa que suposa un augment del 17,6% de forma global si es compten també els que han mort durant els desplaçaments fins a o des de l'empresa, que van créixer el 36% (els accidents in itinere). A Catalunya, el percentatge ha escalat fins al 76%, al passar de 17 morts a 30. La primera anàlisi d'aquesta tendència negativa desemboca en una equació no exempta de lògica: com precarietat de l'ocupació més elevats són els riscos i possibilitats de tenir un accident en el lloc de treball. Estem davant un altre dels perversos efectes de la gran recessió i de la forma com l'estem capejant. L'augment de la temporalitat i de la contractació a temps parcial que avala la normativa laboral està passant una costosa factura amb el deteriorament de la salut dels que es veuen obligats a treballar en condicions de màxima exigència física i mental. Si a això s'hi afegeix la reducció d'inversions en plans de prevenció de riscos -convertits en adorns dels convenis laborals- ens trobem amb un panorama poc tranquil·litzador.

Notícies relacionades

Els canvis que s'estan produint no són només quantitatius. Les causes dels sinistres laborals a Espanya estaven tradicionalment associades a incidents físics, mentre que ara es relacionen de forma directa i significativa amb els infarts o els vessaments cerebrals propiciats per l'estrès laboral. Tampoc la construcció és ja el sector més arriscat, sinó que ho són l'hostaleria, les activitats administratives o els serveis auxiliars.

Aquesta negativa radiografia exigeix una reflexió, però també una reacció col·lectiva que suposi més atenció a les empreses a la prevenció, així com un augment de les inspeccions als centres de treball, sigui de forma rutinària o a instàncies dels mateixos treballadors. Tot abans que caure en la còmplice resignació d'acceptar que el preu de tenir una feina amb la qual guanyar-se el pa sigui posar en perill la pròpia vida.