Edward Albee i García Lorca

2
Es llegeix en minuts

De les quatre potes –Eugene O’Neill, Tennessee Williams, Arthur Miller i Edward Albee– sobre les quals se sustenta l’«antiga tramoia de l’antiga farsa» americana, Edw-ard Albee, recentment desaparegut, és, potser, la més inestable. No pas per falta de pes, qualitat i mereixements, sinó perquè sent la seva obra la més valenta i transgressora, ha sigut també la més controvertida i rebutjada. Una carrera d’alts i baixos, que va de la consagració a l’escridassada immisericordiosa, de l’expectació a la indiferència, de l’ovació al silenci.

Polèmic i provocador, Albee no va escatimar motius per a l’enfrontament. El seu menyspreu envers els crítics és llegenda a Broadway. La seva opinió sobre la figura del director d’escena –ignorant manipulador si no enemic de l’autor, segons el seu parer– no li va guanyar amics. I el ferri control que exercia sobre traductors i productors va dificultar que molts projectes arribessin a bon terme. 

Vaig tenir ocasió de viure –i patir– amb por, nervis i angoixa algunes de les seves exigències durant el procés d’assajos de 'La cabra o ¿qui és Sylvia?'. Tot ben invertit, 

en qualsevol cas, per la felicitat que em va donar representar aquella obra, nit a nit, durant més de dos anys.

Va dedicar una obra al poeta perquè "el van matar per ser un intel·lectual, artista, d'esquerres i homosexual" Va dedicar una obra al poeta perquè "el van matar per ser un intel·lectual, artista, d'esquerres i homosexual"

Alguns dels seus textos –'Història del zoo' i 'Qui té por de Virginia Woolf', sobretot– han sigut molt representats a Espanya. Altres, no tant. És el moment, potser, d’advocar per l’estrena entre nosaltres d’una joia rara en la seva producció. Em refereixo a la que va escriure fascinat per la personalitat de Federico García Lorca. La va titular 'The Lorca Play'. En el seu esforç, va viatjar a Espanya i es va entrevistar, fins i tot, amb Isabel García Lorca, entre molts altres. La funció compta amb un extens repartiment, fins a 37 personatges, entre ells el mateix Lorca (de petit i adult), la seva mare, el general Franco, Salvador Dalí, Luis Buñuel i Manuel de Falla.

Notícies relacionades

Quan, amb motiu de l’estrena, li van preguntar el perquè del seu interès per Federico, va contestar alt i rotund: «Hi ha un paral·lelisme evident: a Lorca el van matar per ser un intel·lectual, artista, d’esquerres i homosexual. Quatre bones raons per les quals avui es pot matar també, o silenciar almenys, qualsevol persona als Estats Units».

L’obra, dirigida per ell mateix, es va estrenar a l’Alley Theatre de Houston (era un encàrrec de la Universitat de Houston) el 24 d’abril de 1992. Malgrat diversos i esforçats intents, no va arribar mai a Broadway. ¿Quan la podrem veure, aquí?