El debat sobiranista

Transitorietat problemàtica

Canviar les normes electorals amb una llei de desconnexió pot obrir una crisi política majúscula

3
Es llegeix en minuts
jjubierre34478862 barcelona 27 06 2016 politica elecciones generales   reuni n160627123746

jjubierre34478862 barcelona 27 06 2016 politica elecciones generales reuni n160627123746

En una entrevista a Els matins, de TV-3, Marta Rovira va revelar un aspecte important de la llei de transitorietat jurídica (LTJ). Aquesta és una de les conegudes com a lleis de desconnexió, i és la que més clarament la simbolitza. Està cridada a determinar quines normes es poden aplicar a Catalunya fins al moment en què, hipotèticament, entri en vigor la Constitució de la República catalana. El que va explicar Marta Rovira és que en aquesta llei es contindran les normes electorals que s'aplicaran en les eleccions constituents o, si és el cas, en el referèndum sobre la independència. Em temo que això pot afegir un factor de tensió suplementari als que inevitablement sorgiran si se segueix avançant en el procés unilateral de secessió.

Cal començar per recordar que l'eficàcia del dret s'assegura per dos tipus de forces: la legitimitat i la coerció. Si acceptem com a legítima l'autoritat de la qual emanen les normes, les obeïm sense resistència. A vegades, davant lleis concretes que repugnen els nostres valors més profunds, la nostra consciència ens crida a desobeir. I si ens considerem sotmesos a una autoritat il·legítima, totes les normes que hagi dictat, fins i tot les merament tècniques, ens podran aparèixer contaminades pel seu origen. Pel que fa a la coerció, ens infon la por a les conseqüències d'infringir les normes. L'ordre jurídic, fins i tot el nascut de democràcies impecables, desconfia de la bondat humana. Per això, per al cas que a algú se li ocorri saltar-se una norma, hi acostuma a haver una sanció prevista i una organització policial per assegurar el seu compliment.

Des de l'independentisme s'afirma que el Parlament està legitimat per alterar l'ordre jurídic existent. I és de preveure que el nou que creï a partir de la LTJ també comptarà amb sancions i la corresponent força coactiva per fer-les efectives. A partir d'aquí, el conflicte sembla assegurat. Toparà, evidentment, amb les institucions espanyoles: alguna idea en tenim ja, vistes les contínues escaramusses davant el Tribunal Constitucional. Però també podrien obrir-se bretxes profundes a Catalunya, perquè, entre l'status quo i la ruptura, les legitimitats respectives s'exclouen mútuament. La vigent remet a la Constitució i a l'Estatut; la legitimitat alternativa, s'expressaria mitjançant la LTJ.

Per il·lustrar el problema, imaginem que vostè paga els seus impostos a la Hisenda espanyola, i la LTJ l'obliga a pagar-los a la República catalana, o a la inversa. Ni l'Agència Tributària espanyola, ni la de l'Estat català es retiraran davant les seves consideracions sobre la legitimitat: totes dues voldran cobrar. I probablement ho aconseguirà la que estigui en millors condicions d'amenaçar-lo amb sancions creïbles. Que la Constitució i les seves lleis han perdut legitimitat davant molts catalans resulta evident. Però en queden també molts que consideren que són perfectament legítimes, i que consideraran il·legítimes les coaccions que resultin de normes de desconnexió unilateral, i per tant inconstitucionals, emanades del Parlament.

I si el marc jurídic de la secessió unilateral no convida a l'optimisme, la informació revelada per Rovira pot empitjorar el panorama. L'article 56.2 del vigent Estatut d'autonomia disposa que la llei electoral de Catalunya ha de ser aprovada per una majoria de dos terços dels membres del Parlament. Tots sabem que fins ara no ha sigut possible tenir una llei electoral pròpia de Catalunya, donat que ha resultat impossible assolir aquesta majoria.

Notícies relacionades

ApliQUEm, a falta de llei pròpia, la normativa electoral estatal. La que va regir sense problemes en les eleccions de l'any passat, que van donar la victòria en escons a Junts pel Sí. Aquesta coalició, i molts votants, van considerar que aquestess eleccions equivalien a un plebiscit. Altres forces polítiques van rebutjar el seu caràcter plebiscitari, però van participar en el procés electoral i no van discutir-ne els resultats. Però ara la cosa podria canviar. Si les pròximes eleccions segueixen les mateixes regles que les del 27 de setembre de l'any passat, per a uns seran autonòmiques i per a d'altres potser tindran caràcter constituent.

Ara bé, si per majoria absoluta es canvien unes regles que tan sols es podrien modificar per una majoria de dos terços, la crisi política pot ser majúscula. L'oposició es queixaria per un canvi irregular, a mida d'una majoria parlamentària que no té un suport proporcional equivalent entre els votants. I si no hi ha consens sobre les regles de joc, difícilment s'acceptaran els resultats. Si es busca donar una imatge de pulcritud democràtica que el món admiri, em sembla que no anem per bon camí.