Dues mirades

1
Es llegeix en minuts

Reconec que tinc una flaca pel senyor Mark David Chapman. És l'home que fa 36 anys va matar John Lennon davant de l'edifici Dakota, a Nova York. Recordo perfectament la notícia. Ho vaig veure per televisió, envoltat d'homes borratxos en una cantina. És una escena que costa molt d'oblidar. Després, se'n van saber els detalls. Chapman era un amant dels Beatles fins que els Beatles es van declarar més importants que Jesucrist, la qual cosa, per a Chapman, va ser decebedora. Ho va ser tant, que, amb el pas dels anys, va decidir que havia de fer com el protagonista d'El vigilant en el camp de sègol. Holden Caulfield protegia el seu germà petit de les inclemències de la realitat i de les falsedats dels homes. Feia com el guardià de la cançó: evitava que el noi caigués per un penya-segat més enllà del camp on floria el sègol. Chapman va pensar que havia de fer el mateix. La novel·la de Salinger va ser el detonant: era a la seva tauleta de nit. I no pas amb un jove sinó amb tota la joventut. I va matar John Lennon.

No és que justifiqui l'assassí Chapman, però la seva història em fascina. I cada vegada que li neguen la llibertat condicional -nou vegades, la més recent fa uns dies- m'imagino com seria la seva vida fora de la presó. ¿Patiria la ira d'un fan de Lennon que l'espera des de fa 36 anys? ¿Concediria entrevistes? ¿Es convertiria, com Lennon, si és que ja no ho és, en un mite de la cultura popular?