EN CLAU EUROPEA

Despesa social contra la por a l'immigrant

El vicecanceller alemany defensa reforçar la cohesió social per desactivar el discurs ultra

La recepta contra l'extrema dreta xoca amb la política d'austeritat imposada per Brussel·les

3
Es llegeix en minuts

mbenach32380064 fotodeldia eti7234 dunkerque francia 11 01 2016 un ref160909175817 / ETIENNE LAURENT

mbenach32380064 fotodeldia  eti7234 dunkerque  francia  11 01 2016    un ref160909175817
mbenach35428462 german chancellor angela merkel  r  talks with german vice c160909175826

/

La negativa europea a assumir el repte humanitari que suposa l’arribada de refugiats i immigrants i la insolidaritat entre els països europeus agreuja el procés de descomposició política de la Unió Europea (UE). Les temptatives d’amagar el cap sota l’ala per estalviar-se el cost de solucions socials per gestionar aquest desafiament generen ten­sions internes i afavoreixen l’èxit electoral dels euroescèptics i de l’extrema dreta. La UE segueix apostant per mesures de seguretat i deportacions amb impacte limitat, mentre que l’abandonament a la seva sort dels sense papers contribueix a la proliferació de problemes socials i tensions, com la violència que regna al voltant dels accessos a Calais (França) i les bos­ses de misèria sorgides a diferents països.

El vicecanceller alemany, el socialdemòcrata Sigmar Gabriel, va destacar aquesta setmana que per combatre amb èxit el discurs de l’extrema dreta s’ha de garantir un nivell adequat d’ajudes i serveis so­cials als ciutadans nacionals perquè no vegin els immigrants com una amenaça, així com una protecció adequada als refugiats per facilitar la seva integració. «La competència pels llocs de treball i la vivenda, la preocupació per la qualitat de les escoles, la preocupació per la criminalitat en barris difícils, afecta sobretot les persones amb menys ingressos», va recordar Gabriel. «Cal prendre’s seriosament la preocupació de la gent i fer-li sentir en el dia a dia que no se l’oblida, amb accions, no amb paraules», va precisar Gabriel. Però aquesta recepta de més despesa social xoca amb la política d’austeritat i retallades imposada a la UE per la Comissió Europea i la cancellera alemanya, Angela Merkel.

La immigració serà un punt clau en la cimera dels líders dels Vint-i-set a Bratislava divendres que ve, 16 de setembre, i amenaça de desviar l’atenció sobre com refundar la UE sense la Gran Bretanya. La immigració també enfronta Londres amb els seus socis en la nova relació de la Gran Bretanya amb la UE, ja que el Govern britànic pretén mantenir el lliure accés al mercat comú europeu com fins ara, sense assumir la contrapartida d’acceptar la lliure entrada dels ciutadans i treballadors d’altres països de la UE.

Tot i que el polèmic pacte entre la UE i Turquia ha frenat l’onada de refugiats a les illes gregues, encara segueixen arribant centenars d’immigrants cada setmana i més de 124.000 han arribat a Itàlia des de començament d’any travessant el mar, segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refu­giats (ACNUR). Un total de 3.196 persones ja han mort aquest any intentant travessar el Mediterrani per fugir de la guerra, la violència i la misèria, i 292.000 han aconseguit arribar a Europa.

Situació explosiva a Grècia

El pes d’absorbir l’onada migratòria ha recaigut sobre Alemanya, Suè­cia, Àustria, Finlàndia, Dinamarca, Itàlia i Grècia, mentre que la resta dels països de la UE s’han limitat en el millor dels casos a assumir un nombre testimonial de refu­giats tot i els acords de repartiment del 2015. La situació dels centres d’acollida a les illes gregues, on s’amunteguen 12.500 persones en unes instal·lacions amb cabuda per a 7.500, és explosiva. Grècia, enfonsada pels successius plans d’ajust imposats per la UE, alberga 59.700

refugiats.

Notícies relacionades

Àustria, que va acollir el 2015 90.000 refugiats (més de l’1% de la seva població), es prepara per suspendre de facto el dret d’asil. Com que al sostre fixat en 37.500 peti­cions d’asil per a aquest any s’hi podria arribar en els pròxims mesos, el Govern ha presentat un decret urgent per poder rebutjar automàticament a la frontera els refugiats quan s’arribi a la xifra límit. Hongria ja ha anunciat que no pensa acceptar cap immigrant tornat. Dinamarca també prepara una llei per poder rebutjar els demandants d’asil a la frontera en cas de crisi.

L’actitud d’Àustria es podria endurir si el candidat ultra Norbert Hofer, del Partit de la Llibertat (FPÖ), guanya les eleccions presidencials el 2 d’octubre. Els comicis coincideixen amb el referèndum convocat pel primer ministre hongarès, Viktor Orbán, contra les quotes de repartiment de refugiats amb què aspira a desafiar els seus socis occidentals. Finlàndia és un altre país que ha reformat la llei d’asil per rebutjar els refu­giats de l’Afganistan, l’Iraq i Somàlia perquè «són països segurs on residir». I Europa va deixant dia a dia de ser Europa per anar assumint els valors del model autoritari que promouen els governs d’Hongria i Polònia.