EDITORIALS
Noves formes d'educació
Dilluns 12 de setembre començarà un nou curs escolar amb la previsió de la implantació de dues de les mesures més controvertides de la polèmica llei Wert: les revàlides, al final de l'etapa d'ESO i de Batxillerat, i la separació d'alumnes segons el nivell a 3r d'ESO, amb la introducció posterior de dobles itineraris. No obstant, tant el rebuig generalitzat a la LOMCE, com la precarietat d'un Govern en funcions que, en el millor dels casos, haurà de cedir en temes com el de la política educativa, posen en dubte la viabilitat de les mesures. La Generalitat ja ha anunciat que pensa conservar la prova de selectivitat i fer cas omís tant de les revàlides com de la discriminació a l'ESO. Justament a Catalunya, el curs comença amb rècord d'alumnes en l'educació obligatòria i formació professional, amb 8.000 estudiants més que el 2015-2016, encara que aquest és un any d'inflexió en la corba ascendent ja que es preveu, a partir del 2017, un descens en la previsió de primària.
La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, ha anunciat un reforç de 800 docents, però la inversió i el nombre de professors no arriben a les xifres d'abans de la crisi. Els sindicats han previst un retorn a les aules accidentat per la política de retallades, les difícils condicions laborals, el tancament de determinades línies i la falta de criteris per desmassificar la secundària.
Davant d'aquest panorama, i amb visió de futur, es va donar a conèixer el programa Escola Nova 21, una iniciativa avalada per diverses institucions i entitats que té com a objectiu canviar els mètodes d'aprenentatge a partir d'experiències pilot que s'han d'estendre al conjunt del sistema. Un mètode avalat per les noves directrius teòriques de l'ensenyament -parteix de l'informe Delors del 1996 com a referent- que té en compte el complex món actual i la necessitat, en el marc d'una escola avançada, de passar de l'obtenció de coneixements bàsics a la resolució de problemes i presa de decisions autònomes dels alumnes en un entorn que inclou no només les noves tecnologies sinó una nova manera d'aprendre a conèixer, a fer, a viure junts, a ser. És un repte que va més enllà del present però que ja està en marxa en molts centres catalans per poder dissenyar, globalment, una manera d'educar pròpia del segle XXI.
Meritxell Ruiz Mestres i professors Educació secundària Innovació educativa Política educativa Nou curs Educació a Catalunya Editorials El Periódico LOMCE
