Els impostos de les multinacionals

L'acord de la Comissió Europea d'instar el Govern d'Irlanda a reclamar a Apple 13.000 milions d'euros per impostos no pagats no hauria de ser un fet molt important però excepcional, sinó un primer pas dels poders polítics per acotar l'immens poder i els punyents privilegis fiscals de què disposen avui les grans corporacions internacionals, singularment les del sector tecnològic. És una paradoxa que aquestes empreses prefereixin tenir aparcats a Europa i altres països dos bilions d'euros de beneficis abans que desplaçar-los a les seves seus centrals als Estats Units, epítom del capitalisme però on els impostos els resultarien més cars del que els surten ara a una Europa que durant dècades es va caracteritzar per polítiques fiscals equitatives. Avui, el món sembla al revés. Un absurd que permet, per exemple, que el 90% de cada venda que Apple porta a terme a Espanya vagi a parar a la matriu europea de la firma a Irlanda, on els impostos són poc més que simbòlics. El contenciós obert ara entre la Unió Europea i la companyia que va fundar Steve Jobs pot ser llarg, però el desenllaç, més tard o més d'hora, no pot ser cap altre que la ratificació d'un principi elemental: els impostos s'han de pagar al lloc on s'han obtingut els beneficis que donen lloc a aquests. Perquè una cosa és la globalització de l'economia, que amb tota probabilitat no té marxa enrere, i una altra, de molt diferent, la llei fiscal del més fort, que no és añtra cosa que una mena de llei de la selva.