La mostra artística de l'any

Hieronymus Bosch a Madrid

La magna exposició d'El Bosch és una bona ocasió per anar a una ciutat que també té coses excel·lents

4
Es llegeix en minuts

El Bosch va pintar el Carro de fenc, el seu segon quadre més conegut, amb la intenció de mostrar com els poderosos, encapçalats per reis i papes, s'afanyen i corren darrere d'una cosa prodigiosa molt vistosa i daurada, però que en el fons val menys que la palla: el fenc, que no alimenta ni els ases. El poder és efímer, darrere la seva aparença no hi ha res, però imanta i atrau els mísers éssers humans d'una manera irresistible. L'al·legat té validesa permanent. La taula central del retaule transmet, sota l'aparença d'alegre desfilada, un missatge pessimista, universal, d'envergadura. No ens en podem alliberar. El poder i els seus fastos semblen el més desitjable però en realitat no són sinó maledicció.

No cal anar gaire lluny per tornar-ho a comprovar. A més de les successives sessions d'investidura fallida, a Madrid hi passen altres coses, algunes d'elles excel·lents, com el festival Frinje, la programació del Reina Sofia o les grans exposicions. La d'El Bosch, prorrogada fins el 24 de setembre, és única. Amb tota probabilitat, mai més es reuniran tantes obres de l'artista més enigmàtic, paradoxal i indesxifrable de tots els temps. Així que val i valdrà la pena visitar Madrid. Madrid, sí, l'única ciutat de la tan anticatalana Espanya que compta amb una primera autoritat comprensible amb l'independentisme, sinó favorable. No he observat agraïment ni reconeixement cap a Manuela Carmena, digna descendent del Rafael Alberti que va escriure aquell valent i clarivident poema -hauria de ser famós però a banda i banda s'oculta a consciència- que acaba amb la contundència d'aquest dos versos: «Catalanes, yo os saludo; ¡Viva vuestra independencia!».

Sis'han perdut tantes de les obres d'El Bosch, és perquè els luterans, dels quals va ser un predecessor moral, les van destruir a consciència, perquè no toleraven l'exaltació de la luxúria ni que fos per condemnar-la. Si se n'han salvat unes quantes de les millors, és perquè Felip II, entusiasmat amb el pintor neerlandès, les va comprar. Comprar, no robar. Com la resta de les obres d'El Prado, que van ser pagades, a diferència de bona part de les col·leccions del Louvre i altres grans museus europeus, obtingudes a través del pillatge més descarat. Poca gent sap, per posar un exemple, que Napoleó, molt ben assessorat pels millors experts, va fer arribar una llista a les autoritats milaneses amb les obres d'art que la ciutat li havia d'oferir, les més importants, quan al cap de poc hi entrés amb la superba solemnitat del conqueridor. Per no parlar de l'exèrcit de científics que els prussians van escampar pel món amb la missió de saquejar a tutti pleni, des de les tombes dels inques fins a l'altar de Pèrgam, a fi de convertir el nou Berlín en un contenidor d'art de primer ordre. Madrid ha estat, és i serà molt més que el PP, els seus corifeus i els seus subordinats, aquests que ara fan com si se li insubordinessin.

Sempre hi ha ocasions per fer una escapada al Madrid que no hauríem mai de deixar d'admirar i estimar. La de la magna exposició d'El Bosch és una de les més sonades. Però abans d'enfrontar-se als seus enigmes, és imprescindible documentar-se una mica. Penetrar fins al cor de la seva obra és impossible, i més val no provar-ho sota pena de perdre's en bucles metafísics. Però hi ha prou documentació, i El Prado mateix n'ofereix d'utilíssima, per entendre el sentit de moltes de les seves al·legories, sobretot les referides a la mitologia i la religió, que són les menys abstruses.

Notícies relacionades

Per estalviar als lectors la lúgubre i alhora festiva perplexitat d'El Jardí de les delícies, més val que tornem a El carro de fenc. A la primera taula del tríptic, El Bosch presenta, com és habitual en ell, un edèn on el mal és present des del primer o segon moment de la creació. Déu, a dalt, protegit per una orla escassíssima d'àngels bons, als peus del qual un gernació interminable d'àngels rebels es converteixen en monstres insectívors que es precipiten, d'entrada, sobre el paradís terrenal. A l'esquerra, un d'aquells inferns fascinants i hipnòtics, que ningú ha sabut imaginar com ell. Al mig, la gran processó presidida pel carro de fenc gegantí, que guia l'activitat humana, la dels rics i la dels pobres. Segons El Bosch, només se salven alguns anacoretes, i encara després de resistir les més suculentes temptacions. Potser també el venedor ambulant, vestit de parracs, que abandona el món per endinsar-se en la pols.

El Bosch parla amb imatges i metàfores. S'ho passava tan bé retratant els vicis i els pecats que en la seva obra hi ha molt més espai per al plaer que per al càstig, i gens o quasi gens per a la virtut. Virtuosos catalans, si ho voleu comprovar, reconnecteu amb Madrid. No us en penedireu.