La UE castiga l'enginyeria fiscal d'Apple

La decisió de la Unió Europea d'obligar Apple a ingressar en la hisenda d'Irlanda 13.000 milions d'euros corresponents a impostos no pagats durant els últims anys hauria de ser una fita en la lluita contra l'enginyeria fiscal a escala internacional, un dels principals desafiaments a què s'enfronten els estats al segle XXI. Malgrat les aïrades protestes del gegant tecnològic nord-americà, que diu que compleix la llei i que paga els impostos que ha de pagar, és inadmissible que durant una dècada hagi estat abonant taxes impositives de l'1% o fins i tot del 0,005% i que les hagi aplicat a totes les seves vendes a la Unió Europea mitjançant l'artifici que el seu domicili fiscal europeu és a Irlanda. Naturalment, el Govern de Dublín és tant o més culpable que Apple amb la seva política d'impostos ultrabaixos per atraure inversions, que soscava qualsevol projecte d'avançar cap a una convergència financera i fiscal a Europa, sense la qual una Unió sòlida és gairebé una quimera. Lamentablement, Irlanda no és l'únic país europeu que actua amb aquest egoisme i aquesta deslleialtat, i el dubte és si la valent decisió anunciada ahir per la comissària de la Competència, Margrethe Vestager, tindrà continuïtat amb la idea que les empreses han de pagar impostos on generen els seus beneficis. Mentrestant, s'ha d'exigir a Apple, paradigma d'empresa que ven productes punters i eficients, que dediqui el mateix esforç a complir amb les seves obligacions fiscals.