Esport, Jocs Olímpics i sexisme

Com l'enorme aparador global que són, els recents Jocs Olímpics de Rio també han reproduït una discriminació secular de la nostra societat al revifar la controvèrsia del sexisme en l'esport, i per extensió en la societat en general. En efecte, la cobertura mediàtica ha desencadenat una justificada cadena de crítiques per referir-se en massa ocasions a les esportistes a partir del seu aspecte físic, tractament que no es fa mai amb els seus col·legues masculins. Així, per exemple, un diari italià va al·ludir a unes compatriotes com «el trio de grassonetes» de tir amb arc, per no parlar de notícies i fotografies incidint en la bellesa (o no) d'algunes esportistes, més que en els seus mèrits.Res, d'altra banda, que sorprengui perquè es produeix lamentablement en altres àmbits.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

És evident que la societat ha evolucionat i el masclisme no és el d'altres temps -malgrat la persistència de la terrible plaga de la violència sexista-, però encara són massa visibles actituds que no contribueixen a aplanar el camí cap a la igualtat. I l'esport -terreny d'exaltació de valors com la superació, l'esforç, les bones pràctiques (no sempre) i la disciplina- s'hauria de convertir en el lloc ideal per acabar amb tics i gestos impropis del nostre temps, i que només realimenten un tracte decoratiu, humiliant, de la dona. La permanència d'aquestes conductes es produeix, de manera paradoxal en el cas espanyol, al mateix temps que el progrés de les esportistes. Fa quatre anys, a Londres, van aconseguir 11 de les 17 medalles de la delegació. A Rio han sigut 9 de 17. Igual que és cert que els premis aconseguits per aquests èxits són iguals per a tothom, també ho és que fora dels Jocs l'esport femení espanyol viu en precari. No estem exempts de culpa els mitjans de comunicació per aquesta desatenció, la qual cosa suposa pèrdua d'espectadors i, el més important, de patrocinis. I és que la bretxa salarial de l'esport (llevat en casos com el tennis) encara és més gran que en altres sectors.

L'esport és un reflex de la societat, però té mitjans al seu abast per ajudar a revertir la situació. I, com gairebé sempre, s'ha de començar molt aviat. Seria convenient, per exemple, que a l'edat escolar es potenciés el màxim la composició d'equips mixtos. Perquè la igualtat s'ha de fomentar des de la infància.