Anar al contingut

La roda

El Capità Mora

Joan Ollé

Com Pepe Isbert a La gran familia, també el meu avi vivia a casa, on disposava d'un despatx des del qual emetia factures, albarans, lletres, pagarés i altres documents comptables de l'època. El petit negoci domèstic consistia a distribuir les joguines imaginades pel meu oncle Eugeni, entre les qual cal destacar un visor d'imatges en tres dimensions, una nina a la qual a través d'una pantalla de rajos X se li veia l'esquelet (ho juro), així com unes bossetes de cel·lofana que contenien Sigrid, Crispín, Goliat i el Capitán Trueno.

Amb aquests ninotets de només cinc centímetres, el meu veí d'escala i jo recreàvem en directe les imatges i les paraules (¡malditos sarracenos!) que l'editorial Bruguera ens oferia setmanalment. En companyia dels nostres quatre herois (la reina de Thule, el fill d'un noble de la Catalunya Nord, el primogènit del comte de Normandia i el barbut Cascanueces) no només vam vèncer els infidels sinó que, a més, ens vam tutejar amb Ricard Cor de Lleó i Genghis Khan, i, dalt del globus aerostàtic del Mago Morgano, vam albirar el Nou Continent tres segles abans que Colom. Avui, el Capitán Trueno seria considerat islamòfob.

Llegeixo a EL PERIÓDICO la mort de Víctor Mora i m'arriba un altre cop al nas l'olor de calcomania de les figuretes del meu avi. I em sento una miqueta més sol, sense la gent gran.

Gràcies, Víctor, per la teva lluita i la teva bondat, per la teva presó i el teu exili, per la teva bona literatura, però, sobretot, per aquell món de llapis que el dibuixant Ambrós i tu vau imaginar per a nosaltres, els noiets de l'època.

Al Capitán Trueno i al Jabato hi havia tanta violència com ideals, però tan una com les altres eren de mentida. Enfilats al globus del mag vam aconseguir sobrevolar la miserable realitat franquista, Descansa en pau, Capità.

Temes: Víctor Mora

0 Comentaris