CONTRAPUNT

L'IVA que ve i l'IRPF que se'n va

La UE que tolera a Espanya baixades d'impostos directes li demana pujades dels indirectes per compensar la pèrdua d'ingressos

2
Es llegeix en minuts
Sopar d’empresa de Nadal al restaurant Ultramarins de la Rambla, 31. 

Sopar d’empresa de Nadal al restaurant Ultramarins de la Rambla, 31.  / ÁLVARO MONGE

Un estudi recent de Fedea, entitat poc sospitosa de radical, constatava que la política fiscal aplicada a Espanya en els últims anys havia contribuït a incrementar les desigualtats entre les capes més pobres i les més riques de la població. Bàsicament perquè les primeres tenen unes necessitats de despesa que es veuen molt afectades per qualsevol pujada de l’impost sobre el valor afegit (IVA) que grava els productes i serveis bàsics, mentre que a les classes adinerades els influeix més una pujada, o una baixada, de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) que un retoc de l’IVA. El que deia la ciència econòmica clàssica ho va constatar Fedea amb xifres reals d’Espanya. Davant el que ha succeït amb la recaptació d’impostos l’últim any del qual es disposa de dades, el 2015, en què els ingressos de l’IRPF procedents de les retencions del treball van quedar superats per primera vegada pels de l’IVA en el mateix període, la desigualtat per aquesta via impositiva deu haver-se incrementat encara més.

    Aquesta reflexió ve a tomb de les exigències que ha fet la Comissió Europea a Espanya perquè posi fre a les desviacions del dèficit públic, després de no haver fet cas de les advertències contra els efectes perniciosos per als comptes de l’Estat d’una rebaixa de l’IRPF, precisament abans d’unes eleccions. Després de guanyar-les dues vegades consecutives el PP, però sense la majoria suficient per poder governar en solitari, la Comissió Europea va evitar finalment imposar una multa a Espanya per haver-se arribat a un dèficit molt per sobre del seu objectiu després d’haver-se saltat totes les recomanacions per evitar aquesta situació. I, curiosament, malgrat reconèixer que una de les principals causes d’aquesta desviació va ser la rebaixa d’impostos directes, la solució que inciten a aplicar les institucions europees no passa per apujar l’IRPF sinó per tornar a atacar l’IVA. I a més a més, proposant que s’acabin els tipus reduïts i superreduïts, precisament els que més afecten les capes de població amb menys ingressos. Entre els productes i serveis que es beneficien de l’IVA superreduït (del 4%) destaquen el pa, la llet, fruites i cereals, llibres, diaris, alguns medicaments, pròtesis, vivendes de protecció oficial i poques coses més. Hi ha un segon tipus reduït, del 10%, que inclou aliments en general, restaurants i hostaleria i transport de viatgers entre altres, que és l’objectiu de la CE. La resta està en el tipus del 21%. L’última vegada que el PP va apujar l’IVA reduït, van passar al tipus general els serveis funeraris o el material escolar, per exemple. Ja veurem què se li acudeix ara al Govern que arribi.