Postfranco i postfranquisme

L'exposició prevista a l'octubre sobre el franquisme i la impunitat i el silenci que segueix protegint els seus protagonistes i accions proposa situar a l'exterior del Born dues icones del període franquista a la ciutat (l'estàtua de la Victòria i l'estàtua eqüestre de Franco, de­capitada). Aquesta proposta ha generat tot tipus d'invectives. No, com es podria suposar, des de l'extrema dreta nostàlgica, sinó des del si mateix de l'antifranquisme ca­talà.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

L'oposició ha sorgit sobretot per part del sector més obertament independentista, que, sense conèixer a fons el projecte, ha titllat de frivolitat i de menyspreu a la memòria històrica tant del lloc (el Born com a temple intocable del 1714) com de la guerra civil (no es pot normalitzar ni discutir d'una cosa que encara cueja, per falta de reconeixement de l'Estat dels assassinats comesos i per la falta de rescabalament moral i material a les víctimes encara enterrades en cunetes i fosses). S'ha arribat a comparar el manteniment del monument franquista de Tortosa amb la col·locació temporal de dues estàtues, fora de context i una d'elles decapitada.

En el fons batega la idea que el franquisme és Espanya. I per tant, a Catalunya discutir sobre el franquisme és discutir de l'agressió soferta pel poble català com un tot per part de l'aixecament feixista i militar. La divisió social que va generar a Catalunya la República i la guerra civil està prou documentada per mirar ara de confondre el personal amb la idea de bons i mals catalans. Ens falta molt debat postfranquista en una Espanya i una Catalunya postfranco. I confio que l'exposició pugui ajudar a aquest fet. La resta és una altra història que té a veure més amb el present que amb el passat. Tots sabem que és des del present des d'on cadascú vol llegir la història amb la perspectiva que més li convé.