Puta i Ramoneta

2
Es llegeix en minuts

Si preguntem a un infant acabat de néixer què voldrà ser de gran, el més probable és que somrigui o arrenqui a plorar. Vinga, donem-li temps al nounat Partit Demòcrata i al seu home a Madrid, Francesc Homs, perquè s'aclareixin entre el seu ADN i la seva voluntat de futur. Sabem per Frankenstein que si a un monstre confeccionat amb trossos humans li afegim un cervell de psicòpata, aquest pot acabar matant una nena a la riba d'un llac. No, no és un bon exemple.

Però, digueu-me: ¿creieu que, més enllà d'això de la independència, l'antiga CDC Dupond pot viure sense el PP Dupont després del Pujol espanyol de l'any segons Abc, els pactes del Majestic i ser els dos partits màximes autoritats paral·leles en matèria de nacionalisme, corrupció i retallades socials? Homs -Manolito, el colmadero de Mafalda- al·lega que el vot de ses senyories és secret, cosa que ens porta a imaginar que en el futur PDC no hi haurà disciplina de partit. ¡Bravo, Quico! Però, ¿com podran explicar Homs & Company a les entranyables tietesexconvergents que han votat a favor dels que els volien empresonar pel 9-N? Les tietes i els tiets no llegeixen Maquiavel si no el fan per TV-3. Potser l'únic argument convincent -¡Espanya ens roba, caixa cobri!- és la gens menyspreable quantitat que ingressaria a les seves arques el nou partit en cas de disposar de grup propi a la Cambra, beneït per Rajoy, per així anar pagant el deute de la seu embargada i altres desajustos comptables heretats.

Cants de sirena marians

¿Va per aquí el pacte, els possibles pactes? No ho crec; diu Jacques Brel en una de les seves bones cançons que hi ha dues menes de persones: les que naveguen i les que caminen, i seria impropi de quixots navegant a tota vela cap a Ítaca deixar-se pagar el vent o el combustible pels contraris cants de sirenes marians.

Notícies relacionades

La meva imaginació és una altra: ¿per què empatitzar amb qualsevol classe d'esquerra, digui's PSOE, IU o Podem -mala gent que s'ofereix a ajudar-los a caure amb un reajustament constitucional o un impensable referèndum pactat- si al seu Parlament ja estan a punt d'aprovar el seu RUI o el seu DUI sense l'ajuda de ningú? Però, ¿sabran els nous demòcrates catalans adaptar-se a la seva molt presumible condició d'estar a segona fila en la nova Catalunya que els ha vist i els veu el llautó a cada moviment de peça?

¿Peix al cove 2.0? ¿Homs, espanyol de l'any? ¿En el fons ens encanta que Madrid ens robi, sempre que ens permeti fer el mateix? Hi ha herències de les quals costa desprendre's, com el joc, el tabac, l'alcohol o Pujol. Ens anem adonant que allò de la puta i la Ramoneta era mentida: la puta té nom i atén per Ramoneta.